Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Los acordes de Orfeo

Classificació temàtica: Sense classificar

Los acordes de Orfeo. Ensayos sobre mitos operísticos.

Jacobo Cortines.

Fórcola Ediciones, Madrid, 2024. 485 pàgs.

ISBN: 978-84-19969-15-6

Fórcola Ediciones

Amb diligència i fi olfacte el segell madrileny Fórcola Ediciones s’ha llaurat un espai rellevant entre la bibliografia musical espanyola de tall assagístic durant l’última dècada. Ho demostra Los acordes de Orfeo. Ensayos sobre los mitos operísticos del poeta, traductor, escriptor i acadèmic Jacobo Cortines (1946) que suposa un excel·lent recull, instructiu i entretingut, de 35 articles i notes al programa escrits entre 1992 i 2022. En la seva majoria responen a encàrrecs, la procedència dels quals apareix en un llistat al final del volum i que justifica l’absència de títols operístics i compositors que ens haguessin delectat tant o més que els recopilats en els diferents blocs centrats al voltant de les primeres òperes i Monteverdi, Mozart, Beethoven, Rossini, Donizetti, Puccini i Stravinsky.

Encara amb el handicap que la majoria de les òperes comentades posseeixen una folgada bibliografia en pertànyer al cànon del repertori més habitual, Cortines supera la mera acumulació ordenada d’informacions, dades i, ocasionalment, opinions per oferir-nos observacions d’interès en uns textos molt ben travats en la correlació d'idees, personatges, personalitats, etc. Gràcies al seu estil fluid de fèrtils dots narratives construeix un notabilíssim exercici de literatura comparada entre els arguments operístics i les seves matrius teatrals, novel·lesques i mitològiques, amb una riquesa de matisos i varietat d’associacions -tant en allò inductiu com en les qüestions òbvies,- que converteixen aquest llibre en una estimulant lectura de fèrria estructura en la seva unitat. D’aquesta manera recrea un microcosmos de referències humanístiques sobre la nostrada i vella Europa. Una Europa cada vegada més decadent, poc revisitada i menys revivificada en aquest aspecte.

Així es percep en el comentari de Jerusalén liberada de Torquato Tasso, Tancrede de Voltaire i molt especialment en les abundants pàgines dedicades a The Bride of Lammermoor de Sir Walter Scott, que destil·len no només l’agudesa analítica i una palmària comprensió lectora com autèntics baluards de Cortines, sinó un desplegament hermenèutic equiparable a la genealogia literària de La cenicienta (Basile, Perrault, els germans Grimm), la influència de Petrarca en els inicis de l’òpera o l’ Octavia suposadament de Sèneca pel llibret de Busenello La incoronazione di Poppea de Monteverdi. D’altra banda, línies semblants donen relleu al capítol dedicat al llibretista, aventurer i personatge polifacètic Lorenzo Da Ponte, de qui resumeix les seves memòries centrant-se en la relació amb Mozart sense manllevar les llacunes informatives existents que, no per divertides i amarades de picaresca, han d’amagar certa injustícia i egocentrisme al respecte. A més, en algun cas i donades les particularitats com a encàrrec des d’algun teatre, l’autor també incideix en la posada en escena i la producció corresponent.

A través del seu discurs Cortines planteja preguntes, desprèn vida interior i suggereix una rica comunicabilitat dirigida al melòman i al lector en general, buscant aquella intrasubjectivitat tan pròpia de l’experiència musical. Per això ens encisa intel·lectualment gràcies a pensament lúcid, amb dosis de crítica sensible i una mirada sincera embolcallada en original vel de reflexió. Quelcom lògic en qui, al marge de la seva passió per la matèria, ha devorat una ingent quantitat de lectures sobre la qüestió. Noti’s en la radiografia de la ciutat de Sevilla com a arquetip ficcional i marc per a diferents tipologies operístiques; en el detallisme de la polièdrica classificació de parelles i personatges a Las bodas de Fígaro; en l’aguda interpretació etimològica dels noms a Carmen; així com en les analogies i divergències entre Rigoletto i Don Giovanni. No menys encertada resulta la confrontació d’aquest últim títol davant el Fidelio beethovenià, la magnífica introducció a la Historia d’un soldat i l’argumentadíssima dissociació de Tom Rakewell, protagonista de La carrera d’un llibertí d’ Stravinski, novament respecte al mite de Don Juan. I és que, com assenyala encertadament el musicòleg i gran estudiós espanyol José Luís Téllez en el pròleg, un altre aspecte sorprenent rau "en la manera com els textos se solapen uns sobre els altres articulant un conjunt unitari i altament homogeni, la lectura del qual permet establir un aclaridor recorregut pels avatars de la forma". Aquí queda dit. En conclusió: que l’operòfil no sigui mandrós davant d’aquesta novetat encara que no descobreixi res de nou –cosa poc probable-, ja que la substancialitat de les idees i la perspectiva d’aquestes en justifiquen la seva gratificant lectura.

Albert Ferrer Flamarich