Schönberg y Gerhard. Correspondencia.
Paloma Ortiz-de –Urbina (editora).
Ediciones Akal. Madrid, 2024 (220 págs.)
IBSN: 978-84-460-5447-4
Ediciones Akal
Les edicions crítiques de cartes participen d’un gènere que, a nivell comercial, suposa degoteig puntual però sempre significatiu com a estudi documental per a investigadors i historiadors. Ho exemplifica la compilació epistolar entre els compositors Arnold Schönberg (1874-1951) i Robert Gerhard (1896-1970) que se suma a l'estimable nombre d'articles i llibres dedicats a la figura de Robert Gerhard, si es té en compte l’habitualment erm panorama bibliogràfic sobre els nostres creadors. Especialment, si es tracta de figures del segle XX, allunyats de l’òrbita falliana i del repertori sarsuelístic. En aquest sentit i al marge de traduccions de referències estrangeres, sempre necessàries a causa de les mancances gairebé endèmiques del nostre panorama bibliogràfic, cal felicitar el segell Akal que en els darrers anys s’ha compromès amb l' edició de treballs d’alguns dels nostres principals musicòlegs folgadament avalats en l’àmbit acadèmic i que han ofert aportacions gens menors en els seus respectius camps. En aquesta línea cal recordar El contratenor. Historia y presente de una tipología vocal de Miguel Ángel Aguilar Rancel o el més antic Verdi y España de Víctor Sánchez Sánchez.
Com exposa la mateixa Paloma Ortiz-de-Urbina, responsable de la compilació epistolar que ens ocupa, es tracta de la traducció actualitzada i ampliada de l’edició en alemany de 2019, posteriorment apareguda en anglès i en català. Davant d’aquesta última, impresa pel servei de publicacions de la Biblioteca Nacional de Catalunya el 2021, presenta canvis en les notes a peu de pàgina en la supressió d’algunes, la incorporació de noves i l’ampliació d'altres; així com una separació diferent de paràgrafs (caldria comparar amb cada manuscrit i original mecanografiat, alhora que amb les versions alemanya i anglesa). Aquesta edició crítica compta amb una ferma metodologia exposada en la introducció en què analitza l’estil, la cal·ligrafia, els idiomes i apunta el contingut dels vuitanta-un documents segons la data: seixanta-nou són en alemany, deu en anglès, una postal en francès; i una carta català en què Pau Casals dóna la benvinguda a Schönberg el 1931 via Gerhard. Tot això ve precedit per un pròleg de la investigadora i professora de la Universitat de Barcelona, Magda Polo, que també poleix la seva aportació respecte la versió catalana; tot i que en aquesta ocasió s’ha descartat el text introductori del professor de l’Akademie für Musik und darstellende Kunst Wien, Hartmut Kroner.
Fruit d’una intensa recerca i contrast dels materials de partida per diferents institucions a nivell mundial, cada text d’aquest corpus és encapçalat per una fitxa tècnica (descripció, font, llengua, direcció postal, i remitent) i globalment distribuït en quatre períodes (1923-1924; 1930-1933; 1934-1951 i 1954-1965). Aquests es corresponen a les èpoques dels seus primers contactes, a l’etapa que van compartir a Barcelona, a l’exili als Estats Units i a la Gran Bretanya, i als anys posteriors a la mort de Schönberg, atès que també s’inclouen les epístoles amb la vídua d’aquest. De la mateixa manera s'han incorporat alguna missiva relacionada amb Pau Casals que aborden assumptes musicals en què Gerhard va desenvolupar un important rol d’intermediari com, per exemple, en els intents d’estrenar a Barcelona el Concert per a violoncel i orquestra sobre el Concert per a violoncel en Re major de Monn compost per Schönberg.
Gràcies a aquesta documentació podem conèixer detalls d’índole professional i personal molt diversa que abasten des de gestions en el sector editorial, l’organització de concerts i les dificultats per aconseguir feina fins a alguna xafarderia britànica en l’etapa de Gerhard a Anglaterra; sense oblidar les esperances republicanes catalanes de 1932, l’interès de Schönberg per l’actualitat política espanyola després de la seva estada i les angoixes viscudes durant la Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial. Per descomptat aquesta correspondència també facilita aspectes del procés creatiu d’obres com el Concert per a piano i orquestra Op. 42 i els esculls en la creació de Moises i Aron, els actes primer i segon de les quals es van gestar durant l’estada de Schönberg a Barcelona. En el cas de Gerhard, són significatives les referències a la cantata L’alta naixença del rei Jaume I, sobre la definició de Sèrie Terminus i altres reflexions al voltant del batejat com “la Nova Música" que el filòsof Theodor Adorno va defensar amb el seu idiosincràtic i lúcid radicalisme de desbordant erudició i no poca pedantería.
D’altra banda, si cal assenyalar algun demèrit es pot trobar en què l’autora (o l’editor, no s’especifica) peca d’aquella irritant, periclitada i vulgar tendència a traduir els noms de pila que, en el cas de Gerhard, apareix sistemàticament com Roberto, sense respectar les vegades que ell va signar amb el seu nom en català com demostra, per exemple, la fotografia de la carta de benvinguda a Schönberg, consignada per disset personalitats del món musical barceloní (i català), encapçalades per Pau Casals a principis d’octubre de 1931, tal com es reprodueix a la pàgina 66. En aquest sentit, a Gerhard va predominar el Robert davant el Roberto. Una qüestió que no es planteja amb l’altre protagonista ja que en cap ocasió trobem cap Arnoldo Schönberg.
En resum i al marge de tan lleu disquisició, aquesta compilació epistolar és una de les més ben treballades de les últimes dècades en relació a l’exhaustivitat i la contextualització. En aquesta línia no són pocs els exemples precedents, entre els quals ràpidament ens remetem a les col·leccions de Manuel de Falla comercialitzades per l'arxiu que porta el seu nom i caracteritzades per un rigor i documentació al més alt nivell. Així doncs i amb el sumatori de l’edició del segell Akal en estil rústic, auster i amb un grafisme que ha augmentat sensiblement la mida habitual del cos de lletra es pot afirmar que la publicació d’aquesta correspondència és, com a mínim, un baluard per a la nostra historiografia musical en la qual, a més, les il·lustracions, fotografies i l'imprescindible índex onomàstic faciliten les possibles consultes puntuals. Per aquest motiu, són altíssimes les expectatives davant el futur epistolari entre Gerhard i Webern, del qual Paloma Ortiz-de-Urbina fa temps s’ocupa.