Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Oltra: obra per a cor i cobla

Classificació temàtica: Sense classificar

Oltra: Suite de cançons nadalenques Op. 233a, Suite de cançons tradicionals catalanes Op. 184, Campanetes Op. 29a, El campanar de Lleida Op. 289, El Rotlletó Op. 31 núm.1, L’Hereu Riera Op. 31 núm.2.

Coral Cantiga. Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Montserrat Meneses Sendrós, directors.

PICAP 911534 DDD 49 min

PICAP

Durant els darrers mesos, el segell sabadellenc PICAP ha comercialitzat una petita però important tongada de discs amb obres de Manuel Oltra (1922-2015), en ocasió del centenari del seu naixement l’any 2022. Es tracta d’un projecte impulsat per l’entitat també sabadellenca Músics per la cobla, ideat pel desaparegut Jesús Ventura (1960-2022) i que s’ha materialitzat amb l’edició d’un disc d’Harmonitzacions i instrumentacions per a cobla de danses tradicionals (PICAP 911523) i de l’Obra simfònica per a cobla (PICAP 911524). En total, prop de tres hores de música de les quals, poc menys d’una l’ocupen sis composicions per a cor i cobla, excel·lentment interpretades per la Coral Cantiga i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona sota la direcció de Montserrat Meneses Sendrós.

La seva és una interpretació que convenç en afinació, concertació i riquesa tímbrica aconseguint relleus i idiomatisme prou definits en caràcter i expressivitat, a més d’una dicció molt entenedora, en part, gràcies al tractament rítmic i la cura en el fraseig de Montserrat Meneses que transmet entusiasme. En conjunt, estem davant d’un altre excel·lent treball de conjunt en la recuperació patrimonial autòctona i d’una altra referència imprescindible amb què es fa justícia a l’obra d’un dels grans mestres catalans dels darrers 70 anys. Per cert, la captació de so duta a terme els dies 4 i 5 de febrer de 2023 a la Sala d’Orquestra de l’ESMUC, va comptar amb David Casamitjana com a tècnic de so i el músic de cobla i compositor Lluís Gual com a productor musical. 

En tot el projecte hi ha  jugat un pes determinant l’assessorament i producció del també sabadellenc Josep Maria Serracant, qui novament ha signat les notes de carpeta del llibret amb un article orientatiu per a conèixer les dades fonamentals de les composicions  aplegades, així com un altre text d’extensió major a l’entorn de la trajectòria d’Oltra. Un músic, recordem-ho, molt vinculat a Sabadell, la memòria del qual segueix viva i ens empeny a reclamar el que des d’aquestes i altres pàgines hem demandat en nombroses ocasions: la urgent elaboració i publicació d’una monografia rigorosa, acadèmica, planera i de referència que estudi i estructuri una mirada musicològica a la seva obra, trajectòria professional com a compositor, pedagog, arranjador i, en definitiva, músic en totes les seves facetes, que va marcar diverses generacions d’intèrprets i compositors catalans, a més d’alumnes en els seus anys com a professor i catedràtic d’harmonia, contrapunt, fuga i formes musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona entre 1959 i 1987.

Com recorda Serracant en el llibret, el catàleg d’obres per a cor mixt i cobla d’Oltra engloba una franja temporal de vora sis dècades, entre 1949 i 2006, i que remet a aquella tradició orfeonística tan arrelada a la Catalunya del tombant al segle XX, alhora que en reafirma la fertilitat en el tractament de melodies i temes populars catalans, així com el domini de la sardana. En aquest darrer cas, el de la sardana, hi trobem dues de les tres escrites per a aquesta combinació vocal i instrumental: Campenetes Opus 29a de 1949, sobre un text que Joan Maragall va adaptar del poeta i pintor Robert Reinick (1805-1852); i El campanar de Lleida Opus 286 de 2006, a partir d’un text de l’escriptor i polític Magí Morera i Galícia (1853-1927). En aquesta última, alguns instruments doblen la veu melòdica principal com a reforç en l’afinació i la claredat expositiva, amb puntuals disgregacions polifòniques en la textura dins una peça que recorre a compassos homofònics en frases de perfil d’himne, a manera de crida i alenada majestuosa.

D’altra banda, en el ventall de les peces basades en tonades catalanes n’hi ha quatre: dues d’elles d’una extensió considerable, essent la més llarga Nadales arreu, suite de cançons nadalenques Opus 233a escrita el 1994 que, com La Birondó, suite de cançons tradicionals catalanes Op. 184 de 1984, es mou entre la paràfrasis i la glossa en el tractament compositiu, emprant materials que Oltra també va treballar en altres composicions i arranjaments. En ambdues s’hi apleguen una selecció de cançons que inclouen un seguit de recursos estètics, expressius i semàntics com tocs d’humor, onomatopeies, jocs rítmics, alguna paraula sense sentit i amb un tractament musical que ens remet a alguns dels diversos trets idiosincràtics creatius d’Oltra comentats anteriorment en altres discs: una música generalment bonica i plaent, escrita amb ofici (adaptada en aquests casos) i solvència tècnica, rere la qual s’hi intueix una autoexigència impositiva en la depuració i revisió de les mateixes.

Noti’s a La Birondó en la imaginació en els acompanyaments i el tractament de solos puntuals articulant aquest medley sobre les tonades El pobre alegre, La filla del marxant, La margarideta, El testament d’Amèlia i Cap a Betlem. I és que un altre dels paràmetres fermament treballats per Oltra rau en la combinació tímbrica de la cobla atorgant colors als instruments que la integren. D’aquesta manera s’hi trasllueix un potencial com a fantasies simfòniques que emulen sonoritats d’orquestra de cambra o banda de vents com a la referida suite Nadales arreu Op. 233a que, en la seva versió original, incorpora flauta, dos clarinets i percussió. Una versió que va ser estrenada al Palau de la Música Catalana l’any 1994; tot i que l’any 2018, Salvador Brotons i la Banda Municipal de Barcelona van enregistrar l’adaptació per a aquesta formació elaborada per Jordi León que els mateixos músics havien estrenat el 2016. Aquesta extensa composició que, sense trencar la continuïtat, aglutina dotze melodies de Nadal procedents de diverses contrades, suposa un recull representatiu sobre la temàtica: Jesús és nat dels indis hurons nord-americans, Joia en el món de Händel, les angleses Adeste fideles i Un jove pastor, l’alemanya Els nois davant el pessebre; la suïssa Nit benaurada; la danesa Tres grans majestats; la francesa Els àngels de la glòria; i, és clar, les catalanes L’àngel i els pastors, Les dolces festes, Pastors d’Andorra i El cant dels ocells.

Les altres dues peces basades en melodies catalanes es corresponen a l’Opus 31: El rotlletó i L’Hereu Riera, escrites també el 1949, adaptades amb ofici, sense pretensió, senzillesa eficàcia i, en el cas de la primera, amb compassos de pregunta resposta motívica i instrumental; mentre que, a la segona, densifica la textura amb segones veus com a contramelodies derivades de la principal sense manlleva la preeminència a la principal. En conjunt i a banda, particularitats tècniques i estètiques concretes, cal ponderar-la com una música que sona molt nostra, com les admirades composicions de Toldrà, la catalanitat de les quals el músic reconeixia i lloava sense poder determinar-ne els fonaments tècnics i lingüístics identificatius d’aquesta essència. En aquest sentit i més enllà de l’ús de llengua catalana, Oltra és un hereu toldranià: la seva música sona molt nostra. 

Albert Ferrer Flamarich