El violí d'en Lev. Una aventura italiana
Helena Attlee
Quaderns Crema. Barcelona, 2023 (279 pàgs)
ISBN: 978-84-19036-39-1
Acantilado
Amb l’habilitat que el caracteritza per a publicar títols recents d’èxit internacional, el segell Acantilado/Quaderns Crema torna a seduir al lector amb una proposta assagística de caire comercial que emmascara una suggestiva investigació. En aquesta ocasió ens ofereix una història del violí com a fenomen cultural narrada sota l’embolcall de novel·la i allunyada de la pruïja acadèmica, tot i que sustentada pel coneixement dels principals estudiosos de lutiers i constructors.
Amb un potent desenvolupament del marc històric-social, un del principals mèrits del volum rau en què l’autora, Helena Attlee, atrapa al lector en la seva fascinació per un món, unes ciutats i una sèrie de variats aspectes que ens descobreix i descriu anant més enllà d’allò estrictament musical i centrant-se principalment en l’indústria de la construcció i comerç dels instruments. D’aquesta manera, estableix un recorregut des del transport de la fusta amb els seus oficis i la genealogia dels principals lutiers fins al saqueig dels nazisme; passant per una panoràmica del mercat financer i el valor dels instruments avui dia, on es comparen i prenen preus equiparables a antiguitats i immobles (amb la referència de l’estafa de Dietmar Machold). Ho aconsegueix sense abusar d’aquella literatura de narració tan útil en la mesurada contextualització i amb una dosi del to personal, propi d’un dietari o de qui relata les seves vivències, sabent mantenir l’interès del que explica jugant amb paràgrafs de literatura descriptiva.
El germen del periple de Attlee rau en la embadaliment després d’escoltar un violí del carrer a mans d’un músic anomenat Lev. La seva curiositat la porta a investigar un ampli marc temporal i territorial per aclarir si es tracta d’un Stradivarius autèntic. Fins i tot arriba a conèixer el contraban d’objectes i estris a Rússia; a presenciar una subhasta i a explicar com la tecnologia pot datar i verificar l’autenticitat d’un violí històric a través de l’anàlisi dendrocronològic. A més a més dedica un capítol a la descripció de l’activitat i la construcció d’un violí a l’actual escola de lutiers de Cremona. Pel camí també recupera personalitats com el Comte Ignazio Alessandro Cozio di Salabue que pot considerar-se el primer col·leccionista i expert en violins; o com Luigi Tarisio, el primer comerciant internacional.
Davant la manca de traduccions a l’espanyol de llibres fonamentals com The Violin: A social History of the World’s Most versatile instrument (2013) de David Schoenbaum o Stradivarius: Five violins, one cello and a Genius (2004) de Toby Faber, aquest volum es converteix en un fèrtil accés a la història social i cultural del violí. Hi ajuda molt l’eficient traducció d'Albert Nolla.