Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Records beethovenians de Von Breuning

Classificació temàtica: Sense classificar

De la casa de los españoles negros. Recuerdos de mi infancia sobre Beethoven. 

Gerhard von Breuning

Vision libros. Madrid, 2020. 156 pàgs.

ISBN: 978-84-18158-55-1

Vision Libros

A la quantitat de publicacions de l’Any Beethoven en llengua espanyola s’hi afegeix la col·lecció de primeres biografies sobre la seva figura que el segell Vision Libros ha llençat al mercat començant pel tercer volum d’una sèrie que comptarà amb quatre títols. A diferència del àmbit, francès, germànic i anglosaxó, Espanya compta amb poques iniciatives que impulsin la reedició de fonts documentals amb mig segle o més d’existència des de la seva publicació. En part, per haver quedat desfasades i abastament superades per la literatura musicològica contemporània. Solen ser obres representatives que, des d’una perspectiva personal propera al protagonista en el cas de les memòries, aporten testimonis i aclariments heterogenis des de preceptes diametralment oposats a allò acadèmic i curulls d’un estil romàntic literari molt de l’època. És el que en altres estils musicals i disciplines es coneix com fanzines i gaudeix d’una gran vitalitat sobre tot en aquesta era de consum digital. No obstant, en el terreny de la música clàssica es reconverteix en un acte d’elevada cultura sota la indumentària d’una integritat intel·lectual i una superioritat historiogràfica que semblen diluir l’aparell comercial, sense negar l’evidència i interès informatiu d’una tendència deutora del creixement de l’afició  i l’accés a la música en capes cada cop més intermèdies de la societat.

Un exemple clar és la primera traducció a l’espanyol de De la casa de los espanyoles negros. Recuerdos de mi infància sobre Beethoven, on Gerhard von Breuning (1813-1892) va compilar records i anècdotes pròpies, del seu pare i d’altres contemporanis (principalment Grillparzer i Schindler, que llavors era la documentació gairebé oficial i de prestigi) per a la celebració a Bonn del centenari del naixement de Beethoven. Una tasca que l’autor no va acabar a temps per motius personals i per la suspensió i emplaçament dels actes festius fins a 1874 a causa de la guerra franco-prussiana. Discutit en alguns punts pels grans especialistes del segle XX, es divideix en sis capítols escrits a la manera de memòries en un relat fluït, d’estil clar, una mica afectuós i sense la retòrica asfixiant de les fòrmules de respecte usuals a l’època. Des de la seva perspectiva, von Breuning va aspirar a un to més o menys imparcial en la confecció d’aquesta hagiografia humanitzada que ofereix la imatge d’un Beethoven patidor, de bondat inherent i personalitat complexa; i, també, la narració d’episodis significatius com la recepció de Leonora el 1806, l’enterrament multitudinari a Viena i el discurs que va pronunciar Grillparzer tan esmentats i recreats a tota mena d’escrits musicogràfics. Però, es percep l’aversió cap a Johann i Carl van Beethoven -germà i nebot-.

A diferencia de la recent reedició d’altres títols semblants, compta amb un estudi crític útil tant per l’investigador com pel melòman. Per això Roberto L. Pajares Alonso ha contextualitzat i contrastat en profunditat les dades (documentació legal, administrativa i medicina), fets i opinions revelant les fonts i l’origen dels equívocs. És a dir, sostraient bona part del caire museístic i de relíquia com a font de consulta, alhora que oferint claus i matisos necessaris pel lector atent. Las seves 168 notes al final del llibre i el pròleg esclareixen algunes informacions contradictòries o falses. També es resumeix l’arbre genealògic de la família que va tractar amb el compositor, la Schwarzsparner i l’equivoc històric del seu nom.

A l’edició hi manca d’índex onomàstic per a la consulta puntual i un disseny gràfic que doni personalitat estètica i solvent al llibre, per exemple, en els canvis de capítols tot just perceptibles. A més algunes de les notes de peu més extenses de von Breuning, és a dir, les no desplaçades al final del llibre, apareixen a la pàgina següent sense delimitació pel cos del text principal en un imprecís i confús salt de pàgina que resta coherència visual. D’altra banda, s’agraeixen algunes imatges com la del plànol de la Schwarzhaus (pàgina 66) que complementa l’amplíssima descripció de la que va ser la darrera vivenda de Beethoven i que l’autor va conèixer sobradament durant la seva adolescència de la mà del seu pare, Stephan von Breuning, un dels íntims amics de Beethoven. Per pura pedanteria pot advertir-se que no indica quines partitures de Händel va rebre Beethoven el febrer de 1827, i també algun oblit: la nota a final de text 45 no mostra quina incidència va tenir el brownianisme en la mort de Lenz von Breuning, tal com pot entendre’s a la pàgina 34. D’altra banda, a la pàgina 57 no es justifica la referència a la pàgina 17 relacionada amb Caspar Carl van Beethoven. El mateix succeeix a la remissió a la pàgina 16 indicada a la número 63.

Albert Ferrer Flamarich