Harmonia Mundi
Potser és exagerada l'afirmació que diu que Bach finiquita l'estil barroc fent una perfecta síntesi del coneixement acumulat durant més d'un segle musical. És evident però que la seva curiositat musical (gairebé convertida en voracitat) el portaren a ser, sens dubte, un dels més grans coneixedors de la música del seu temps. Bach usa la forma de suite d'origen francès només quan el seu domini és total després d'haver descomposat i analitzat el llenguatge i les formes franceses. Igualment el concert italià és après directament des de l'origen. És té constancia que Bach transporta al teclat, com a mínim, vint-i-tres concerts de Vivaldi i Marcello entre d'altres i cal no oblidar que sovint les despeses per aconseguir les partitures ‘fresques' dels compositors italians eren finançades directament per la seva butxaca tot i que aquestes no eren petites. En aquest CD de l'excel•lent clavicordista Richard Eggar hi podem trobar alguns dels més importants exemples d'aquestes transposicions: les catalogades amb el BWV 972 i 973 que són adaptacions al teclat dels concerts per a violí de Vivaldi catalogats per Ryom com a 230 i 299.
A banda d'aquestes obres que podríem considerar, si bé no com a ‘menors' sí com a menys importants, en aquest recull d'obres per a teclat ‘per cembalo solo' hi trobem una part important de la gran obra per a teclat sol. Si deixem de banda les Suites angleses i franceses i les Variacions Goldberg, aquest CD ens ofereix la Fantasia Cromàtica i Fuga en Re menor BWV 903 i el Concerto italiano en Fa major BWV 971.
Altres crítiques:
Discerning reader
Enjoy the music
Klassik
Biberfan