Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Llull, una altra òpera catalana

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Cassú: Llull

Roger Padullés (Ramon Llull), Marta Mathéu (Magdalena Llull), Gemma Coma-Alabert (Blanca Picany), Toni Marsol (Nicolau Eimeric), Ferran Frauca (Tomeu/Rabí), Ezequiel Casamada (Jacques de Molay), Joan García Gomà (Bernats d’Issac), Ricard Sabata (Bevedor/Monjo cartoixà), Marc Pujol (Muftí de Bugia/Papa Climent V), Oriol Rosés (Felip IV, Rei de França). Polifònica de Puig-Reig. Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. Francesc Cassú, director musical.

La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. 2 CD DDD 137 minuts

L’òpera és una manifestació artística viva en la nova creació, que segueix interessant als compositors actuals com Francesc Cassú (1965). Amb una sòlida trajectòria en el món de la cobla, Cassú va escriure Llull: una òpera amb pròleg, dos actes i epíleg, que segueix l’estela d’algunes composicions contemporànies del gènere, tenyides de biopic històric, que serveixen com a base per a configurar un remanent líric de grans personalitats artístiques i intel·lectuals catalanes d’abast universal, o almenys europeu, com en el seu moment Gaudí de Guinjoan i Dalí de Benguerel a casa nostra. Estrenada els dies 23 i 24 de novembre de 2018 a l’Auditori de Girona dins el festival Temporada Alta, l’argument i llibre de Jaume Cabré parteix d’un Ramon Llull gran, malalt i desenganyat que marxa cap a Jerusalem, recent conquerida pels templers. Cabré ha inventat algunes situacions menors i a partit de fets reals. No obstant, el conflicte amb la seva filla Magdalena, resolt amb l’aparició fantasmagòrica de la difunta esposa de Llull, Blanca Picany, li dóna un caràcter de melodrama domèstic.

El projecte ha estat abanderat i molt ben interpretat per l’Orquestra Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya que, amb aquest, suma el seu desè disc i celebra el seu desè aniversari d’activitat. La música parteix d’un llenguatge neorromàntic, que sap crear ambientacions i atmosferes, i que assoleix una estètica molt homogènia i comunicativa a la recerca de la volada lírica, en un flux melòdic continu, auster i tenyit d’oportuns aires de musical modern -en la línia d’un Guinovart- i un tractament vocal operístic i curós amb les exigències tècniques. En el tractament conversacional del text, sobretot en els duets, s’hi troben seccions que recorren al melòleg (declamat sobre fons musical) com el recitat d’un poema que fa Molay, abans de l’ària de Llull al quadre escènic del castell dels templers de l’acte I. Destaquen àries com la de Magdalena (acte II) i moments inflamats com el comiat de Llull de Mallorca a l’acte II o l’emotiu i solemne final de l’epíleg en una concepció global de l’obra que no dilueix una sensació d’estatisme proper al gènere de l’oratori. Cassú també juga amb d’obstinats rítmics, alguns convertits en tropos o motius recurrents com el de l’Inquisidor Eimeric, així com amb alguns passatges de tractament minimalista emprat més com a recurs tècnic que estilístic. Al peculiar timbre orquestral i recolzats per l’excel·lent Polifònica de Puig-Reig, s’hi sumen deu rols vocals: tots amb bona dicció i abordats per cantants catalans, prou reconeguts per la solvència professional com Roger Padullés, Marta Mathéu, Gemma Coma-Alabert, Toni Marsol, Marc Pujol i Oriol Roses, solistes habituals en les temporades musicals catalanes.

D’altra banda, l’enregistrament confereix una espaialitat estranya: com si parts l’orquestra estiguessin i distanciats. Com si la corda respongués a un canal i els instruments de cobla a un altre. L’edició en dijipack d’aquest doble compacte conté un llibret gruixut en tres idiomes (català, castellà i anglès), amb el text operístic només en català, diverses fotografies i les presentacions protocol·làries del President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra; l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el president executiu de Metalquimia, Josep Lagares –mecenes del projecte-; del director tècnic de la SCCC, Jaume Lleixà; del compositor Francesc Cassú i de l’escriptor i llibretista Jaume Cabré. L’ enregistrament i el projecte d’aquesta òpera demostren com, amb voluntat política i amb consciència de la necessitat de mecenatge i esponsorització per part de les empreses privades, l’art pot assumir una funció social que, com el Llull històric, també llauri futur.

Albert Ferrer Flamarich