Rossini y España.
Fernando Fraga.
Fórcola Ediciones, Madrid, 2018. 163 pàgs.
ISBN: 978-84-17425-23-4
Fórcola Ediciones
En ocasió del 150è aniversari de la mort de Rossini, Fernando Fraga acaba de publicar una breu monografia sobre la relació entre el compositor i Espanya. Amb la seva prosa fluida, aquest assaig breu “a la francesa” estableix un fil que discorre pel vincles del compositor amb allò espanyol, tot i que van ser més les relacions amb espanyols, ja que l’influx de l’ens musical espanyol en la seva obra no va més enllà del puntualment exòtic o circumstancial. Per exemple, en l’ubicació de Sevilla com a ciutat històricament entesa com a símbol d’un sistema polític caduc com l’antic règim en un país escindit en el debat constant entre absolutistes i liberals. Entre els personatges, l’autor dóna un especial relleu a Manuel García i la seva família; a compositors com Carnicer, Eslava, Barbieri o Gomis i, per descomptat, a la seva primera esposa Isabel Colbrán i al seu banquer, amic i confident, el sevillà Luís María Aguado, que centren els primers capítols.
És un llibre fèrtil pel gran aparell documental ordenat amb organicitat discursiva i nombroses digressions històriques que, lluny d’incomodar, aporten vivacitat i context captant l’atenció del lector. Aquestes, resulten tan inevitables com enriquidores si l’autor és un devot rossinià i savi de la cultura operística com Fernando Fraga. No obstant és cert que el repàs hagiogràfic a Manuel García, María Malibrán i Ramon Carnicer excedeix el marc de la comesa. Per cert, Carnicer va composar dues obertures -una en Re i l’altra en La, amb varies copies d’elles- i no una sola per Il barbiere di Siviglia. Entre anècdotes i informacions puntuals en aquest volum que destil·la l’elaboració característica de Fraga, també hi figuren algunes estrenes rossinianes a Espanya, algunes cantates amb vincles espanyols i l’únic viatge de Rossini a Madrid (1831). Com caracteritza al musicògraf madrileny en les seves notes, ressenyes i conferències les seves aportacions no son mer ofici sinó que esprem i busca la dada, alhora que el plaer d’aquesta.
L’edició, en la línia utilitària del segell madrileny Fórcola Ediciones, compta amb il·lustracions a color inserides en un grup de pàgines centrals que recullen retrats de Malibrán, Viardot, Manuel García i la Colbrán, entre d’altres. Per cert, quan apareixerà la primera biografia en castellà sobre Colbrán? El professor de l’ESMUC, Marc Heilbron li va dedicar la seva tesi doctoral. Potser ja seria hora de publicar-la en aquesta col·lecció musical. Una editorial que, amb els seus oportuns llançaments, s’està obrint un marge de respectabilitat gens menyspreable en l’ambient melòman d’aquest país tan poc lector.