Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Conversaciones con Nadia Boulanger

Classificació temàtica: Sense classificar

Mademoiselle. Conversaciones con Nadia Boulanger.

Bruno Monsaingeon.

Acantilado, Barcelona, 2018. 174 pàgs.

ISBN: 978-84-17346-33-1

Acantilado

Rigorosa, austera, disciplinada, modesta,... Així es mostra la matriarca de la música del segle XX i testimoni privilegiat dels seus grans canvis, Nadia Boulanger (1887-1979), a les converses que el periodista Bruno Monsaingeon va mantenir amb ella vora l’any 1967, editades el 1980 i publicades en francès l’any següent. Amb enorme capacitat de raciocini i lucidesa, ella és qui sol portar la iniciativa en la majoria de diàlegs. Aquests subverteixen una incipient organització lineal de la seva vida i trajectòria per a centrar-se en nombrosos temes i personatges: des de les seves aproximacions com a compositora fins a la seva aversió pel verisme operístic, passant pels seus problemes de visió o la quantitat de músics americans que els anys 20 van treballar amb ella; així com les observacions concretes sobre músics com Dinu Lipatti, Igor Markévitch, Francis Poulenc, Francis Planté, la seva germana Lili Boulanger o el seu adorat Stravinsky. 

Entre els diferents aspectes de la seva personalitat destaquen les seves inacabables ganes d’aprendre i, especialment, el rigor moral més enllà del sentit i del deure pedagògic cimentat en la modèstia com essència per apropar-se a la música, en una actitud plenament coherent amb la seva profunda humanitat. Això la motivava sempre per buscar el més rigorós i bell en la música i a la vida sense perdre les maneres. Un reflex d’això són frases tan potents com “Ser un mateix ja és genial”, que encaixa amb una altra afirmació sobre la seva funció com a pedagoga: “amb els nens dotats el fonamental és induir-los a ser ells mateixos, procurar transmetre’ls un vocabulari i no bloquejar-los”. El volum conclou amb un apartat amb testimonis pòstums de diversos músics i de Paul Valéry que rememoren breument la figura i la seva relació amb Boulanger des del pur sentiment, com Bernstein en el seu relat de les darreres hores de vida, o des de l’observació sagaç com Yehudi Menuhin en el seu precís relat descriptiu. El volum es tanca amb una breu cronologia i un llistat de gravacions de Boulanger com a pianista i directora d’orquestra; tot i que sense la cirereta d’un índex onomàstic indispensable per a consultes. L’edició manté l’austeritat i elegància de disseny característiques d’Acantilado i compta amb fotografies puntuals.

La publicació d’aquest títol és un encert per la manca de monografies sobre Boulanger en llengua espanyola i, sobretot, per a les noves generacions de músics i musicòlegs que només tendeixen a reconèixer en l’eminent pedagoga un nom més dins la construcció anomenada història de la música. Aquesta mena d’entrevistes substitueixen l’avorriment d’uns inacabables exercicis biogràfics, sovint mera hagiografia redactada, amb resultats més amens pel ritme conversacional i per manifestar el seu testimoni de manera -aparentment- més directa. Aquest llibre recorda de nou que la literatura musical no és un tipus de font uniforme i que la varietat d’enfocaments respon més al subjecte que l’objecte. Especialment en la matriu d’un llibre que neix d’allò catalogable com a literatura oral.

Albert Ferrer Flamarich