Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Suite discogrāfica catalana pel 2017 (II)

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

La mā de Guido, Columna Música

En el repàs habitual a la discografia catalana de música clàssica La mà de Guido i Columna Música, dos dels quatre segells sabadellencs, centren l’article amb enregistraments d’interès patrimonial.

 

La primera recomanació la protagonitza el guitarrista reconegut internacionalment Detlev Bork (LMG2146. DDD 57:26) que aplega cinc compositors espanyols amb cinc estils diferents i obres dedicades al propi guitarrista –només dues de les deu enregistrades no li ho són-. En un ventall cronològic que les notes de carpeta ni l’inlay del disc especifiquen, es tracta de partitures inspirades en arrels hispàniques vinculades al flamenc i/o a danses com les bulerías, el fandango i el soleá (Banderilla de Tiniebla i Feria de Abril també Gallardo del Rey, Tartaneros i Gitanilla d’Andrés Batista, ); o que experimenten amb llenguatges més moderns i abstractes però encara vinculats a la tradició tonal (Kedem de Jorge Fernández Guerra, Once i Preludio y postludio d’Agustín Castilla-Ávila) i o bé vinculades sense més a la tradició de la guitarra espanyola (Homenatge a Benjamin Britten de Jaume Torrent, Generalife d’Andrés Batitsta) Totes són recreades amb Bork amb claredat en la digitació i les textures, establint contrastos expressiu i bon sentit del fraseig i rítmic en una captació de so qualitativa que arrodoneix un altre treball dins el nodrit corpus dedicat a l’instrument, que La mà de Guido ha publicat al llarg de la seva trajectòria.

 

Ocells i música

 

La música antiga i la barroca ja empraven les onomatopeies i els suggeriments programàtics en què teixien representacions descriptives, imitatives o simplement evocadores de sentiments, històries o elements extramusicals. Sovint es mimetitzaven sons d’animals, i ocells en particular, vent, onades, tempestes i altres inclemències metereològiques, batalles, sorolls ambientals. D’aquesta manera s’establien relacions semàntiques a partir de personatges, situacions, valors o estats d’ànim presentant sovint una natura idealitzada, ordenada, estereotipa i, sobretot, bella.

 

A aquest món ens remet una altra novetat del veterà segell dirigit per Llorenç Balsach: Ocells i natura (LMG2144 DDD 56 minuts), que aplega peces des del Barroc al segle XX transcrites per a flauta i orgue en una combinació que qualla tímbricament. La flauta és la protagonista en peces a solo o bé acompanyada per l’orgue amb efectes imitatius com en el Cu’ckoo Concerto de Lampe i la magistral L’oiseau des bois Op. 21 de Doppler. L’excepció la marquen la Sonata 108 del pare Antoni Soler que imita un au galliforme i el Capriccio sopra il cucu de Kerll, un compositor pràcticament oblidat que va saber integrar la tradició italiana i la música del sud d’Alemanya. En aquestes dues darreres el protagonisme rau en Joan Castillo a l’orgue mentre que en la resta és Marc Farré. L’única contrarietat a assenyalar en un treball ben ideat, tocat amb musicalitat i ple de troballes agradables d’escoltar rau en la manca d’un tempo adequat i àgil al concert Il Gardellino de Vivaldi o la referida peça de Kerll. Aquestes dues són d’obres d’exhibició tècnica i virtuosística, l’efecte pirotècnic i versàtil de les quals queda diluït. L’edició segueix els estàndards de La mà de Guido.

 

Impressions de natura

 

Per la seva part, Columna Música ha comercialitzat un significatiu compacte de l’incansable Daniel Blanch, eminent recuperador del patrimoni musical català del Modernisme fins una mica enllà de la Guerra Civil a través de la Fundació Joan Manén que presideix. En aquesta ocasió (1CM0364 DDD. 67 minuts), fruit d’un recital al Petit Palau de la Música, s’hi recull una selecció de lied català, especialment potenciat a partir del Modernisme.

 

A partir  de textos que van d’Apel·les Mestres a Marià Manent, passant per Joan Maragall, Josep Maria de Sagarra, Tomàs Garcés o Jacint Verdaguer s’hi recullen cançons cultes compostes pels Lamote de Grignon –Joan i Ricart, pare i fill–, Eduard Toldrà, Francesc Montserrat i Francesc Pujol en una vintena llarga de cançons en què el capvespre, les estacions, la ginesta o les vinyes verdes confegeixen part de les “Impressions de natura” com a fil conductor.

 

En general hi domina una línia melòdica amb puntuals i simbòliques vocalitzacions i melismes en determinades paraules però respectuosa en l’adequació mètrica i la musicalitat del propi text, que juga amb formes breus i estructures simples. S’hi percep una essència i fluïdesa arrelades a la terra, molta bellesa, tot i un tarannà força homogeni, puntualment monòton, dins la varietat expressiva i d’afectes exposades. En destaquen melodies com Cançó del capvespre de Ricard Lamote de Grignon, plena de melangia; la vital És juny! de Joan Lamote de Grignon; el cicle Les estacions de Montserrat; la captivadora sensibilitat de La ginesta de Pujol; la rítmica La dansa de les fulles de Montserrat i, és clar, hits dels repertori com Maig i Canticel de Toldrà.

 

Totes són recreades amb homogeneïtat de registre, calidesa tímbrica i molt cura en la dicció i l’articulació del fraseig pel tenor David Alegret defensant molt bé unes peces en què la veu queda molt exposada en musicalitat i gust. Daniel Blanch l’acompanya amb la professionalitat que el caracteritza en un disc on també figura com a productor. Les notes de carpeta de Miquel Desclot encerten en la contextualització del repertori i els compositors però resulten nul·les en característiques musicals de les peces. L’edició en dijipack és elegant i curosa, inclou els cantables només en català, però sembla haver perdut les traces distintives de la col·lecció de Columna Música. Com canta Raimon: qui perd orígens, perd identitat.

Albert Ferrer Flamarich