Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Suite bibliogrāfica pel 2016 (III)

Classificació temàtica: Sense classificar

Víctor Fdz-Pinedo, música en la cocina.

Jesús E-Duque.

Editorial Cuestion de belleza, 2016. 145 pàgs.

ISBN: 978-84- 944866-2-3         

 

Alicia de Larrocha. Notas para un genio.

Mònica Pagès Santacana.

Editorial Alba. Barcelona, 2016. 371 pàgines.

ISBN: 978-84-9065-228-2

 

Josep Anselm Clavé. Una vida al servei de la cultura i la llibertat.

Roger Canadell Rusiñol

Editorial Comanegra. Barcelona, 2016. 197 pàgines.

ISBN: 978-84-9034-388-3

Editorial Cuestiķn de Belleza, Editorial Alba, Editorial Comanegra

El devessall de novetats bibliogràfiques musicals d’aquest 2016 ens atansa a diverses  novetats que participen d’una diversitat que enriqueix el camp musical tot i no esvair grans llacunes endèmiques del sector. Els títols en català i castellà combinen peculiaritat, rigor, lectura ocasional i informació dins un caràcter eminentment comercial i divulgatiu basat en la investigació. En aquesta ocasió es comenten dues biografies confeccionades principalment amb caràcter hagiogràfic i volum que és un homenatge amistós a un personalitat polifacètica que va convertir la cuina i la música en quelcom més que dues passions.

Música en la cocina

El mercat editorial espanyol fa mesos que regala sorpreses i curiositats en el terreny musical, a banda de llibres que, poc a poc, van tapant algunes llacunes fonamentals. Un exemple és Música en la cocina que, com a exemple de divulgació, amplia la fórmula d’un receptari i esdevé un homenatge a Victor Fernández-Pinedo, metge de professió i afeccionat a la cuina i la música. Fou una personalitat reconeguda en cercles culturals i gastronòmics, i ara se la recorda amb aquest amè volum dividit en 16 capítols que recull algunes històries en ordre cronològic: des dels seus inicis com a cuiner oferint col·laboracions en societats gastronòmiques, escrits de premsa fins a la creació del Restaurant Kabanova. Cada capítol es divideix en quatre parts: la primera ens explica una anècdota de la seva vida concatenada amb la cuina i la música. A la segona s’incorpora una recepta del seu blog “Kabanova Comedor” i d’alguna de les publicacions de la revista del Colegio de Médicos de La Rioja i del Diario de La Rioja. A la tercera part suggereix un vi com a complement del menú (amb postres inclosos a vegades), mentre que a la quarta proposa una òpera explicada breument i majoritàriament del cànon decimonònic.

El llibre mostra admiració, respecte, coneixement i, a més, s’ha beneficiat d’ un considerable nombre de patrocinadors, fet gairebé excepcional en comeses no institucionals. Tot això contribueix a l’alta qualitat de l’edició amb paper gruixut, lletra gran, disseny elegant i polit on només s’hi troba a faltar una fotografia de cada plat.

De Larrocha, una biografia

L’Editorial Alba ha publicat una biografia sobre la pianista Alicia de Larrocha (1923-2009). La periodista Mònica Pagès Santacana s’ha servit d’una immensa quantitat de fons documentals -principalment de l’arxiu familiar- per a escriure un recorregut hagiogràfic des de l’admiració, la passió i el respecte però que no evita ensopegar amb una trava comuna a la majoria de comeses semblants: llargs paràgrafs enumeratius redactats a partir de dates de concert, repertori interpretat i el ressò de la premsa. D’aquesta manera la lectura cau en una aridesa únicament pal·liable des d’un enfocament metodològic diferent, basat en taules, fitxes tècniques o quadres a la manera de base de dades de consulta que presentin l’activitat concertística concentrada, reduïda i amb major fluïdesa. El problema, doncs, no és exclusiu de l’autora i del llibre en particular, si no d’un plantejament erroni generalitzat en biografies que es nodreixen expeditivament d’una seqüència de concerts que acaben conduint l’ esforçada tasca documental i de l’autoria cap a un dietari d’actuacions sota el vel de la crònica periodística, com si es tractés d’un ampli reportatge. En aquest sentit són balsàmiques les cartes inserides i el primer capítol on retrata l’ambient i els inicis de la pianista amb la redacció planera dominant al llarg dels cinc capítols.  

No obstant, el llibre és una bona eina de consulta i compta amb un pròleg signat per André Previn en una edició de cert luxe, lletra còmodament llegible, cobertes dures i una acurada i abundant selecció de fotografies. Entre els annexos cal destacar el llistat de premis, distincions i honors, la inclusió de l’índex onomàstic –darrerament descartat per algunes editorials- i, per descomptat, la incorporació del disc compacte amb enregistraments inèdits. Caldria corregir (pàg. 280) que el concert protagonitzat el 24 d’agost de 1985 corresponia al 125è i no al 150è aniversari del naixement d’Albéniz, alhora que convindria delimitar subapartats en fets concrets com, per exemple, el judici contra Hispavox.

Clavé: factòtum del republicanisme

A més de músic, escriptor, home de teatre amb les conseqüents facetes de programador, empresari, autor i intèrpret, Josep Anselm Clavé (1824-1874) també va ser un polític i conductor de masses. D’aquesta manera el retrata el filòleg Roger Canadell en la darrera biografia publicada per la barcelonina Editorial Comanegra. Es tracta d’un treball que no descuida la producció literària i inclou fragments de documents d’època i textos poètics en un relat proper, fluid, sense un tractament acadèmic (sense notes al peu de pàgina) en una construcció lineal i ben traçada. S’hi agrairia una subdivisió especificada d’apartats en cada capítol delimitant fets, personalitats o anys concrets, com en el cas dels paràgrafs dedicats a Anita Gastó, Belisa, La Fraternitat, la participació en els Carnestoltes i en concret el de 1859, el desterrament a Maó, etc. Uns apartats que remetrien a fets tan sorprenents com els contactes amb Isabel II, l’ordre de deportació de 1867, la presidència de la Diputació de Barcelona el 1872 i el nomenament com a governador civil de Castelló el 1873. Quelcom alhora tan significatiu com l’ús d’un català espontani, ric, i una envejable capacitat per a la versificació amb uns textos força planers, punyents i un parlar tret del poble present en les seves obres.

Més enllà de la necessitat de revisitar la figura de Clavé, l’estudi de Canadell mostra el fort vincle amb la història d’Espanya en unes dècades de gran inestabilitat política, social i canvis profunds en l’oci ciutadà barceloní posant en evidència algunes situacions parangonables a les actuals. En conjunt es tracta d’una nova referència, sintètica i actualitzada, d’una figura capdalt de la història cultural i política catalana i espanyola. Sens dubte és un dels llibres més oportuns publicats enguany i que s’afegeix a les històriques monografies de Lleonart, Caballé, Guansé, Poblet i Risques així com estudis vinculats a Clavé per part de Carbonell o Ayats.

Albert Ferrer Flamarich