Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

El Granados orquestral: volum segon

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Goyescas: intermezzo; Danza de los ojos verdes, Danza gitana, La nit del mort, poema simfònic Dante).

Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano. Jesús Álvarez Carrión, tenor. Lieder Camera. OBC, Pablo González, director.

Naxos 8.573264. DDD 58 minuts.

Naxos

 El centenari de la mort d’Enrique Granados (1867-1916) ha afavorit l’edició de títols bibliogràfics, celebració de concerts, jornades d’estudi i, per descomptat, aportacions discogràfiques que han recuperat obres en primeres gravacions mundials. Aquest és el cas del segon dels tres volums de l’obra simfònica que Naxos ha comercialitzat aquest any amb Pablo González dirigint l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya). Es tracta d’un enregistrament on s’agrupen composicions de diferents etapes i les dues línies estètiques en les que Granados va participar: la modernista catalana amb una potent mirada europeïtzant i la nacionalista espanyola derivada del Goya postrococó, que a finals del segle XIX va redefinit prenent elements d’exotisme i pintoresquisme en una idealització servida com a símbol nacional. L’edició segueix l’estàndard perfectible del segell internacional: duració breu (58 minuts), currículums només en anglès, els cantables en l’idioma original i traducció anglesa, tot i que compta amb bones notes de carpeta signades per Justo Romero en anglès i castellà. A partir de l’edició crítica de Douglas Riva i amb una magnifica captació sonora de l’enginyer Sean Lewis, durant el mesos de juliol i setembre del 2013 i maig del 2014, es recullen quatre obres per a reivindicar i interpretar puntualment a les sales de concert, a part del conegut intermedio de l’òpera Goyescas.

Tres d’elles, a més, s’han presentat en disc per primera vegada com Danza de los ojos verdes i Danza gitana. En relació amb les dues últimes, cal destacar l’empremta de Falla, el sentit del color, la vitalitat i el modalisme entre l’exòtic i l’hispànic (entre l’essència zíngara i l’alhambrista) en una escriptura per a orquestra nodrida. No hi manquen evidents referències al ball espanyol en la instrumentació, que justifiquen el seu origen en la concepció com a números de lluïment per a Antonia Mercè “La argentina” i Tórtola Valencia, respectivament, astres de la dansa a principis del segle XX. D’altra banda, la tercera “world première recording” és la fantasia per a tenor, cor i orquestra, La nit del mort, amb text d’Apel·les Mestres, que enllaça amb la vessant modernista de Granados i les seves cooperacions amb el polifacètic llibretista. Composta el 1897 assumeix l’herència musical de Liszt i Wagner, però també la de Debussy, en un inici amb un ambient ombrívol. Culmina amb un himne de ressonàncies èpiques i patriòtiques -recorda al Verdi més nacionalista- entonat amb intensitat i bona dicció pel Lieder Càmera. Fet que contribueix a legitimar una de les corals catalanes més actives.

Finalment, tanca la selecció la ja enregistrada Simfonía Dante (1908), una altra obra absent en les nostres temporades simfòniques. Concebuda per a gran orquestra i en quatre moviments però només completada en els dos primers, es tracta d’un poema simfònic d’arrel clarament lisztià, evocatiu i extens, inspirat en la Divina Comedia de Dante. El segon moviment, Paolo e Francesca, en concret ho està en els versos 91 a 106 i 121-123 del Cant V. Musicalment conté un ampli lirisme i un lleu expressionisme, amb joc suggerent de cromatisme i variants temàtiques. Proposa ambients de misteri i suspens en una estètica que es pot comparar a l’europea de Delius, Franck, el Schönberg tonal, recordant estats d’ànim sense un programa detallat. Cal esmentar l’emotiva i expressiva prestació de la mezzosoprano Gemma Coma-Alabert en el segon moviment amb un timbre rodó, emissió ben projectada i convincent dicció en una particel·la de clares ressonàncies franckianes i, genèricament, wagnerianes en un dels grans encerts discogràfics comercialitzats enguany.

Albert Ferrer Flamarich