Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Les simfonies de Felix von Weingartner

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Weingartner: integral de simfonies.

Tschechischer Philharmonischer Chor Brünn. Sinfonieorchester Basel. Director: Marko Letonja.

CPO DDD. 7CD (381:18)

CPO

 Reconegut com un dels directors de la corrent objectivista alemanya de la primera meitat del segle XX, el croata Félix von Weingartner (1863-1942) tenia en la composició la seu veritable objectiu. CPO amb la seva incansable tasca de recuperació ha anat comercialitzant la seva obra de cambra, una de les seves vuit òperes (Die Dorfschule, 1920), així com el Concert per a violí i orquestra i la reconstrucció de la Simfonia en Mi D.729 de Franz Schubert. Un llegat què, aquest 2016, s’ha ampliat a Espanya amb el pack de la integral de simfonies que des del 2003 és va començar a gravar i a editar individualment.

Com a simfonista, Weingartner tenia un talent més enllà de ser un habilíssim “caçador de reminiscències” del seu mestre de joventut, Liszt, del seu adorat Schubert i d’icones com Mendelssohn, Beethoven, Berlioz, Bruckner, Mahler, Strauss i, por descomptat, Wagner. Proteic, poètic, èpic, refinat, nostàlgic, lluminós,... la seva inventiva melòdica es va mantenir fidel a l’estètica germànica (densitat de textura, elaboració motívica, temes cíclics, descriptivisme de la natura...) amb pàgines de pur hedonisme, fluïdesa i molt d’ofici. Distanciat de les avantguardes més radicals va copsar també l’essència kitsch del canvi de segle, tot i que no va saber dotar de la profunditat psicològica ni el dramatisme punyent d’un Txaikovsky o d’un Mahler. Destaquen l’ambiciosa tot i que perfectible Simfonia núm. 7 per a solistes, cor, orgue i gran orquestra sobre texts de Friedrich Hebbel, Carmen Studel, la seva cinquena esposa, i Friedrich Hölderlin (no publicada abans de la gravació); alguns dels seus poemes simfònics (König Lear Op. 20; Das Gefilde der Selingen Op. 21 i Frühling Op. 80) i la Simfonia núm. 2, sens dubte, la millor del cicle.

A excepció de l’enregistrament en viu de la Simfonia núm. 7, millorable en alguns passatges, Marko Letonja ofereix unes lectures vibrants, de gran força, idiomàticament encertades i amb gran organicitat, fruit d’un estudi escrupolós que desprèn passió i molta fe en aquestes composicions. La seva direcció converteix globalment a aquesta  en una de les millors integrals comercialitzada per CPO durant l’última dècada. Quelcom que, parlant del copiós catàleg i els elevats estàndards del segell alemany, ho diu tot. Indispensable per a postromàntics empedreïts.

Albert Ferrer Flamarich