Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

A l'entorn dels germans Duport

Classificació temàtica: Sense classificar

La música en torno a los hermanos Duport.

Guillermo Turina.

Editorial Arpegio, 2016. 172 pàgs.

ISBN: 978-84-15798-21-7.

Editorial Arpegio

El catàleg de l’Editorial Arpegio no para de créixer i ho fa amb aportacions simptomàtiques de les carències bibliogràfiques espanyoles. Vet aquí un nou exemple indicatiu del creixent nivell de la recerca musicològica espanyola durant els darrers lustres. Un desenvolupament que, cal recordar, ha estat i és partícip d’una normalització acadèmica (lluny encara del nivell europeu) que, en el terreny bibliogràfic, i especialment després de la crisi econòmica dels últims vuit anys, ha buscat sortides a petits i mitjans segells, així com en noves marques, sovint lliures de pretensions comercials. En aquesta línia l’Editorial Arpegio, vinculada a l’Associació Boccherini, dedica els beneficis de les seves vendes a la reinversió de nous projectes al marge d’estàndards estrictament comercials.

Amb motiu del bicentenari de la marxa de Jean-Louis Duport (1749-1819) del Conservatori de París, el violoncel·lista Guillermo Turina (Madrid, 1986) ha realitzat un estudi sobre els precursors de l’escola moderna del violoncel. Es tracta d’un treball precís dividit en quatre capítols que exposa els antecedents de l’escola i d’altres víncles dels germans Jean-Pierre (1741-1818) i Jean-Louis Duport. Igualment analitza els quatre llibres de Sonates del major dels germans mentre que l’últim capítol comenta iconografia musical –representació d’alguns violoncel·listes i instruments utilitzats-, així com les especificitats del mètode que Jean-Louis va publicar el 1806 (Essai sur le doigté du violoncelle et sur la conduite de l’archet).

Amb això reivindica la importància de dues figures avui dia gairebé marginals demostrant la seva influència en generacions posteriors i la preeminència aconseguida  en el seu temps, significativament en la configuració de Postdam com a centre musical i de Frederic Guillem II com a monarca melòman de Prússia. Oportunament il·lustrat amb fragments de partitures, ofereix exemples sobre digitació i anàlisi musical característics d’especialistes i intèrprets que emprenguin investigacions similars. Especialment en el comentari dels quatre llibres de Sonatas de Jean-Pierre Duport i en la identificació de recursos i solucions en els Cuartetos prusianos de Haydn, Mozart i les primeres obres per a violoncel de Beethoven.

Per descomptat, en una tasca acadèmica com la present no hi manquen annexos. Aquests es nodreixen d’un facsímil epistolari amb alguns documents de Jean-Louis Duport amb transcripció d’Emmanuel Balssa, que ha respectat l’ortografia original. Aquestes cartes dirigides a l’editor Jean-Jerome Imbault reflecteixen la faceta de negociant del petit dels Duport i alguns processos de la publicació del Mètode. En concret, la de març del 1804 serveix de presentació del seu contingut i la de juny del 1805 aprova les correccions finals de la publicació. S’inclou també un poema dedicat a un dels germans cel·listes.

A grans trets el llibre participa d’una història del violoncel molt específica en el seu marc. Per això és més tècnico-musical que hagiogràfic en una línia tan comú a Europa com absent a Espanya. De fet aquesta novetat, la Historia del violonchelo en Catalunya de Jaime Tortella i Lluís Bassal també per Arpegio i el recentment editat La interpretación del violonchelo romántico. De Paganini a Casals del violoncel·lista Trino Zurita per Antonio Bosch Editor són les úniques referències sobre la matèria en llengua castellana localitzables actualment. La mateixa bibliografia emprada per Turina ens revela l’estat general de la qüestió i el caràcter investigador al voltant dels Duport: la majoria de les fonts responen al perfil d’una historiografia sobre l’instrument i la música d’aquest període, amb comunicacions específiques sobre temes vinculats; però no hi ha ni un sol estudi concret sobre els Duport tret de les edicions consultades de Mètode.

En conseqüència poques objeccions es poden fer a la tasca de Turina entenent que el que pretén és un apropament bàsic i estructurat. Sols cal afegir la cronologia dels membres de l’escola alemanya del violoncel. D’altra banda, hauria estat un gran encert publicar una edició crítica actualitzada del Mètode establint un compendi únic a Espanya. Fet que, excediria en la intenció bàsica de l’estudi de Turina que es llegeix amb avidesa. Sobretot si es coneix la mecànica interpretativa de l’instrument. L’edició segueix els preceptes del llibre d’estil d’Arpegio, amb lletra còmodament llegible i una maquetació que soluciona la necessitat expositiva dels fragments de partitures. Sens dubte és un bon treball que contribueix a enriquir tant el panorama musicològic espanyol com l’internacional.

Albert Ferrer Flamarich