Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Contar la música de Ruiz Mantilla

Classificació temàtica: Sense classificar

Contar la música

Jesús Ruiz Mantilla.

Galaxia Gutemberg. Barcelona, 2015. 383 pàgines.

IBSN: 978-84-16495-23-8

 

Galaxia Gutenberg

Després del llançament de Ganarse la vida en el arte, la literatura y la música, coordinat per Javier Gomà, Galaxia Gutenberg amplia el seu catàleg musical amb la comercialització de Contar la música de Jesús Ruiz Mantilla (Santander, 1965). Si aquell era una auditoria sobre la idealització de l’art i la posició de l’artista des de la sociologia, la present novetat és una crònica musical desacomplexada fruit d’un amplíssim conjunt de lectures, entrevistes i una trajectòria d’una vintena d’anys.

Com a periodista Ruiz Mantilla pertany a un llinatge d’assagistes amb dots narratives, posseïdor de l’habilitat per a evocar i encadenar successos, persones i llocs mantenint viu el relat. Sense que hi domini una tendència cap al judici de valor explícit –excepcions puntuals-, prepara les històries amb interès pel lector en una exposició alliberada de pretensions acadèmiques en la línia d’un Lebrecht, Schoenberg o Ross, noms dels que ell mateix confessa admirador. Però aposta per manlleva el caràcter tan marcadament híbrid entre la novel·la, l’assaig i el manual de consulta com, per exemple, a The rest is nose d’Àlex Ross.

L’autor configura una postal traçudament narrada a partir d’una diversitat de temes, perfils i tribulacions que convergeixen en una història de convivències i d’interrelacions. Uns capítols són obertament reportatges (La generació espanyola de 1985, West Eastern Divan Orchestra, el projecte d’Abreu), altres són la reelaboració d’entrevistes (directors d’orquestra, instrumentistes i els compositors Pierre Boulez i Philip Glass). Hi domina en la majoria un resum hagiogràfic combinada amb una aproximació a l’opinió i pensament d’uns músics presentats com a intel·lectuals. En aquest sentit, cerca reflectir la música com un art revivificador d’un humanisme seriosament qüestionat i marginat actualment atansa al lector cap a un concepte de progrés, un vincle de solidaritat i un eix vital per accedir a la bellesa i canviar el món.

Les cites són nombroses i com a bon periodista no prescindeix de dades estadístiques ni percentatges tot i imprecisions puntuals. La més remarcable la de la pàgina 16: la teoria dels afectes no és neoclàssica, és clàssica d’ascendència aristotèlica i també hermètica. A més, la primera part dedicada a compositors com Mozart, Liszt o Mahler resulta estèril, atès que la bibliografia musical compta amb nombrosos precedents. No obstant, és una lectura per gaudir-ne. Més amb l’altíssima qualitat que caracteritza les edicions de Galaxia Gutemberg: faixa exterior, cobertes dures, paper gruixut, tipografia còmodament llegible i disseny propi.

 

Albert Ferrer Flamarich