Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Mostra bibliogràfica pel 2015 (II): lírica

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Una tarda a l’òpera

Jaume Radigales

Huygens Editorial. Barcelona, 2015. (1202 pàgines)

IBSN: 978-84-15663-42-3

Valoració: **

 

Nuestra zarzuela. ¡Qué tiempos aquellos...! La zarzuela vista desde el intérprete.

Albert Vilardell

Témenos Edicions. Barcelona, 2015. (590 pàgines)

IBSN: 978-84-942749-7-8

Valoració: *

Huygens Editorial, Témenos edicions

La riuada de novetats del 2015 atansen al lector cap a la lírica. Ho fa gràcies a una guia de consulta sobre els principals títols operístics i gràcies a l’aproximació curricular de cantants protagonistes de nombroses sarsueles. El següent comentari és una exposició més informativa que crítica de les particularitats d’una collita amb un caràcter eminentment comercial i divulgatiu. En proporcions diferents ambdues aportacions novetats combinen peculiaritat, consulta i recuperació històrica.

Guía operística

A part d’un referent com a professor universitari, Jaume Radigales (Barcelona, 1969) és un especialista operístic reconegut en les nostres latituds com ho demostra l’emissió del programa “Una tarda a l’òpera” a la sintonia de Catalunya –Música des de fa més d’una dècada. Sota el mateix nom, l’editorial Huygens ha publicat un volum enciclopèdic amb fitxes tècniques operístiques basades en un esquema fix (títol, llibretista, personatges, argument, data d’estrena, selecció discogràfica i dvdgràfica) complementat per introduccions genèriques amb redactats amens que endinsen al lector en el període, la tendència i el compositor. El llibre basteix els seus principals atractius en l’edició en català; en una ampla, equànime i variada selecció, alhora que en uns criteris d’essencialitat, síntesis i ordenació cronològica de les referides fitxes i compositors.

Cal destacar el llistat amb el catàleg operístic de cada autor (amb la data d’estrena o de composició) i la classificació de quatre categories que orienten al lector sobre la dificultat i accessibilitat musical i conceptual dels títols segons si són indispensables, aptes per a tots els públics, injustament oblidats o ideals per a iniciar-se. S’agraeix també la sensibilitat mostrada cap al barroc –especialment el francès- i, en particular, cap al segle XX no sempre present en altres iniciatives semblants: Viktor Ullman, Michael Tippett i, en el cas ibèric, Manuel Penella, Xavier Montsalvatge i Josep Soler. No obstant, s’hi enyora alguna incursió sobre Stockhausen o Penderecki.

Radigales configura una obra pràctica i treballada però que malauradament no desbanca propostes anteriors encara localitzables en el mercat editorial. Segurament per evitar la reiteració de llurs elements bàsics característics, no ha inclòs informacions més detallades de les tessitures dels personatges, ni la seva relació intrínseca –més enllà del comentat en la sinopsi- ni una selecció dels principals fragments musicals. D’altra banda, el plantejament cronològic resultarà incòmode a qui no en conegui les coordenades estilístiques, geogràfiques o temporals dels títols i compositors. En aquest cas, el tres índexs finals supliran la rapidesa que l’absent ordenació alfabètica li podria haver ofert.

En darrer lloc, l’edició peca d’ excessivament austera per l’escassa varietat de tintes i la tipologia d’una lletra poc còmode de llegir arran del gris tènue i monòton amb què està impresa. A més, el paper que trasllueix el text del revers. Amb tot, el melòman que no disposi d’una guia en aquesta línia, té una eina útil que compleix amb els preceptes de divulgació i consulta exigibles en comeses com la present. ¡Benvingut!

Una vida per la sarsuela

A Nuestra zarzuela. ¡Qué tiempos aquellos! el crític musical Albert Vilardell ha tornat a fer un exercici de memòria i justícia en relació a intèrprets nostrats sobre els que la informació era escassa i molt dispersa. En aquest cas, s’ha centrat en el director d’orquestra i empresari teatral Josep Maria Damunt i la seva esposa, la soprano Angelita Navés, dues figures que des de les companyies teatrals privades van difondre la sarsuela arreu d’Espanya les darreres dècades del segle passat. Com en la seva anterior aportació La fràgil memòria. Biografía de Manuel Ausensi, Vilardell ha procurat un plantejament que dista de ser exhaustiu o excessivament detallat en favor d’una aproximació entranyable i fonamental a partir de dades difícils de localitzar i alguns secrets i vivències dels biografiats.

És, per tant, una tasca benemèrita i pacient fruit de calibrar recorreguts detallats, converses, recerques esgotadores i organització de dades. Aquest esforç ha configurat una síntesis en la que l’autor vol ser conscientment el menys protagonista i atorgar el relleu a la dada o la paraula dels biografiats. Cinc annexos amb documents gràfics (fotografies i cartells), cronologia d’actuacions i discografia tanquen el llibre. El cinquè annex (pàg. 590), el de la discografia, inclou un disc compacte amb la sarsuela Sueño de Glòria (ja coneguda amb l’enregistrament publicat per Edicions Albert Moraleda de 1997) i diverses sardanes compostes per Josep Maria Damunt així com una selecció de romances cantades per Angelita Navés. No obstant, hi ha un error: el contingut del disc no presenta els números de pista ni els minutatges dels fragments musicals.

L’únic retret a fer a Vilardell rau en l’absència d’unes conclusions sobre el quart annex (de 450 pàgines!) en què podria haver sumat el nombre de funcions recomptades o la diversitat de títols –avui dia l’ofimàtica ho permet sense esforç-. L’opció òptima hagués estat un suport virtual, tot i ser una solució poc útil al perfil majoritari del consumidor del llibre. I és que l’excessiva despesa de paper i espai és el principal inconvenient d’una edició pobre i francament desatesa de revisió.

Per començar no hi ha índex onomàstic. En segon lloc, les dimensions són excessives pel contingut que s’ofereix: no discrepo de les edicions de gran format però sí de l’intent d’emular les edicions de luxe sense assolir cap justificació. D’altra banda, les escasses crítiques incloses, tot i ser llegibles amb esforç com a document gràfic, necessiten una transcripció (pàgines 112, 118, 125 i 150). A més, es troben diverses faltes ortogràfiques i de puntuació, especialment en la transcripció dels comentaris dels protagonistes. Finalment, el disseny i maquetació són l’element més desangelat de l’edició: la portada i la contraportada comparteixen les mateixes fotografies però amb qualitat ben diferent. Cal recordar que és necessària una supervisió editorial per evitar aquest cúmul de desencerts? Tristament no és la primera vegada que assenyalo mancances semblants en les publicacions de la voluntariosa editorial. És una llàstima que iniciatives com aquesta quedin desnerides i que molta de la seva força reivindicativa inherent sigui anorreada per les raons exposades. 

Albert Ferrer Flamarich