Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

El drama wagnerià segons Chamberlain

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

El drama wagnerià

Houston Stewart Chamberlain

Editorial EAS. Alicante, 2015. 193 pàgines.

IBSN:978-84-941924-3-2

Editorial EAS

Diu el tòpic que es necessitaria tota una vida per llegir tot el que hi ha escrit per i sobre Richard Wagner. Exagerat o no, abans de la seva mort, els llibres i articles sobre el dramaturg rondaven les deu mil referències tal com escriu Bryan Magee a Aspectos de Wagner (Acantilado, 2013). Per això no sorprèn que Wagner, un dels revolucionaris radicals del segle XIX (amb Darwin i Marx), sigui una mina per a editors i sovint s’afegeixin títols al mercat en llengua espanyola. L’alacantina Editorial EAS acaba de publicar El drama wagneriano de Houston Stewart Chamberlain, un dels texts fundacionals en l’àmbit de la reflexió i divulgació de Wagner a finals del segle XIX. Un títol que va arribar a Espanya el 1902, deu anys després de la seva comercialització a la Gran Bretanya.

L’assaig ja es coneixia en una edició anterior a la desapareguda Montsalvat. Es llegeix amb gran facilitat i posseeix un caràcter expositiu, fluid i amb la veu del narrador molt present com a conductor del relat. Un relat què intenta revelar el punt vital de la concepció del drama vivificat a partir dels seus escrits i obres –fins i tot quelcom de la seva vida-. Chamberlain apareix com un observador hàbil i bastant precís com també per aquells anys ho va ser George Bernard Shaw. Sap com argumentar i nombrosos incisos dels poemes són oportunes il·lustracions amb aparença irreprotxable. A més juga profusament amb les interrogacions retòriques com a eines legitimadores de les seves tesis.

Analitzar els punts a favor i en contra pot fregar la desconstrucció de la teoria wagneriana  de Chamberlain. Quelcom excessiu per a una ressenya. No obstant això es pot assenyalar que, en conjunt, aporta certes claus establint una línia continua de superació i evolució que desmenteix visions més pobres i positivistes. Especialment les referides a un Wagner què suposadament tantejava amb cada òpera  una experimentació més circumstancial i accidental que conscient. En aquest sentit proposa un arc en la construcció de l’obra que rebat les tres etapes habituals. Entre els encerts cal esmentar els matisos que presenta en l’adopció estètica de Schopenhauer i el comentari dels poemes El herrero Wieland, Jesús de Nazareth i Federico Barbarroja. Igualment incideix molt en la distinció terminològica entre drama i òpera, en el conflicte poeta-músic i músic-poeta, en el concepte d’allò “purament humà” i en la comparació entre les versions del drama dels Nibelungs.

No cal dir que el text a dia d’avui està superat i analitzat de les més impensables maneres, però manté el valor de posar a l’abast del públic un testimoni fonamental d’un dels personatges més influents del “wagnerisme” i un dels primers llibres que varen marcar una època –tot i el fracàs comercial que va tenir al començament-. La traducció és bastant acceptable encara que resulta puntualment incòmoda per la castellanització dels noms.

Entre Wagner i Tolkien

Per últim, cal esmentar el Capítol XIII, “Nibelungs, Wolsungs, Eddas i anells” (pàgines 139-149) de J.R.R. Tolkien. Redescubriendo el lenguaje del mito y la aventura. Volum 1 que la mateixa editorial EAS va treure al mercat la tardor del 2014. Com diu el subtítol, Javier Nicolás estableix paralelismes entre El Señor de los Anillos, El Anillo de los Nibelungos i altres cants èpics com els Eddas o La canción de los Wolsungos. Sense aprofundir en les dades aportades, enumera les divergències i semblances i demostra que Wagner i Talkien varen escriure i treballar el tema de diferent manera partint de les mateixes fonts. Al marge de les arrels particularment wagnerianes d’aquest capítol, el llibre és molt recomanable pel caràcter polièdric dels seus vint-i-quatre assaigs. El lector melòman i el cinèfil trobaran diferents perspectives dels continguts de la magna obra de l’escriptor britànico-sudafricà, molt més fidel als relats nòrdics que Wagner.

Albert Ferrer Flamarich