Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Melodías de la modernidad

Classificació temàtica: Sense classificar

Melodías de la modernidad

Luis Díez Antolinos

Devenir. Madrid, 2014 (210 pàgs.)

ISBN: 978-84-92877-85-0

Editorial Devenir

En els darrers anys moltes publicacions musicals han aparegut en el mercat espanyol malgrat la crisi econòmica. En molts casos es tracta d’iniciatives de petites i mitjanes empreses que difonen tesis, investigacions i assajos al marge de centres docents. Sumen així atractives propostes interdisciplinars, que sovint no tenen el perfil empresarial exigit per les principals marques editorials amb col·leccions de música. Un exemple és l’actual llibre del músic, compositor i musicòleg Luis Díez Antolinos pel qual l’editorial Devenir ha apostat, i de qui no figura cap informació curricular a les cobertes. 

L’autor proposa un recorregut sobre el sorgiment i la implementació de les primeres aplicacions de música ambiental a Espanya. Dividit en quatre parts, la primera caracteritza i defineix la problemàtica d’aquesta música en el seu context, funció i ús. Al mateix temps reflexiona sobre les finalitats estimulants i socio-econòmiques, alhora que remet als primers estudiosos de principis del segle XX. La segona part analitza els antecedents en el marc espanyol i l’experiment dut a terme al Marroc per, en el capítol següent, centrar-se en empreses que es van obrir camí a Espanya durant els anys 60 partint dels models nord-americà i britànic. L’ últim capítol planteja valors associats a la música funcional i la seva relació amb la radiodifusió i la telefonia.

En el discurs convergeixen la psicologia i sociologia de la música, juntament amb l’ acusmàtica i les pinzellades necessàries sobre història econòmica d’Espanya, sense derivar en un còctel dispers. Planteja la música ambiental i el seu ús com un símbol que transcendeix l’ens purament sonor per a esdevenir un mecanisme de representació de poder, progrés, distinció i exclusivitat. Unes qualitats que van confluir en l’associació final amb el disseny d’interiors i els fils musicals domèstics. D’aquesta manera, revela el procés com a estratègia de manipulació, eina de control i faceta subversiva del capitalisme lliberal mediatitzat per l’ interès d’ augmentar la productivitat del que va ser la banda sonora de la modernització espanyola. I que, com recorda Díez Antolinos, no existien estudis que avalessin completament la seva eficàcia. Quelcom que avui dia es qüestiona perquè el silenci ha adquirit categoria de dret. 

L’ autor aclareix les diferències entre ambient music, background music, foreground music, elevator music. Comenta amb concisió els programes d’instal·lació, assumits com a fonts històriques, i il·lumina amb reflexions sobreenteses tot i que oportunes. Ofereix uns perspectiva dels criteris fonamentals de l’aplicació de la música funcional en la indústria espanyola; del canvi d’hàbits de l’escolta en la població gràcies a Hilo Musical; i de la visió triomfal de país, progrés i càrrega ideològica implícita durant el franquisme. Tot això conflueix en exposar el que va ser un negoci a l’alça de sonorització d’empreses i la noció de la música com estímul sonor sensorial, fisiològic i psicològic absolutament allunyat de qualsevol pretensió estètica.

En conjunt, el llibre està ben complementat amb gràfics, quadres sinòptics i dades percentuals que esclareixen i estructuren el text. Es llegeix amb gran facilitat gràcies al tipus de lletra i el llenguatge planer, tot i reincidir excessivament en idees ja exposades. En concret, sobre els eixos principals del discurs, tant en les seves característiques com en el seu propòsit. Per aquest motiu, el text podria ser més sintètic sense perdre el valor ni les dades que tant l’especialista i al públic general assimilaran convenientment.

 

Albert Ferrer Flamarich