Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Las mejores 50 arias de Verdi

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Las mejores 50 arias de Verdi

Arturo Reverter

Alianza Editorial. Madrid, 2013 (315 pàgs.)

ISBN: 978-84-206-7863-4

Alianza Editorial

Des fa dècades Arturo Reverter s’ha consagrat com a un especialista operístic -vocal en l’acceptació ampla de la matèria-, no menys brillant en el terreny simfònic i de cambra. Els seus cursos, conferències, seminaris i programes de ràdio (Ars canendi com a referent i culminació) sobre l’art del cant l’hi ha permès acumular i desvetllar una gran quantitat de coneixements basats en un criteri tan exigent com insubornable. I, per sobre de tot, tècnicament impecable. Tot això es reflexa en aquesta monografia que és un nou exemple de la seva mestria analítica, per perceptiva, i divulgativa, per accessible. Una mestria que palesa a El arte del canto[1] (tan essencial com el Tratado completo del arte del canto  de Manuel Garcia) i reafirmada a Alfredo Kraus, una concepción de canto, ambdós per Alianza Editorial.

Reverter s’ha afegit al bicentenari de Verdi amb un llibre que alliçona en moltes vessants i es fonamenta en l’anàlisi de cinquanta de les àries operístiques –ni canzonette ni fragments del Rèquiem- més rellevants de l’autor de Busetto. En el pròleg, amb la síntesi que el caracteritza en allò que no té per objecte la seva dissecció, exposa les condicions i voluntats d’una feina concentrada a explicar en poques pàgines tot allò essencial del material tractat: vocalitat i recursos estilístics, evolució formal de l’ària, acotació argumental i aproximació als cantant de l’estrena i els seus màxims representants posteriors. A més, afegeix acotacions sobre la tonalitat de les peces –no sempre presents en tasques d’aquesta mena-. Tampoc hi manquen referències a especialistes universalment reconeguts com Celleti o Mila legitimen i equiparen la figura de Reverter com a investigador en la seva extensió i qualitat.

En referència al criteri de selecció i avaluació, les desavinences sorgiran per la síntesi obligada d’un número rodó com el cinquanta. També la reducció del comentari dels cantants provocarà alguna displicència. En qualsevol cas, sols pretén il·lustrar i justificar des de la història de la interpretació les aproximacions més destacades, localitzables i conegudes en allò que, senzillament és un xic de “cultureta” que tot bon aficionat hauria de saber. Només falta indicar en la fitxa tècnica, l’acte i l’escena a les que pertanyen les àries. Tot i així, aquesta demanda se sol resoldre durant el desenvolupament del text. D’aquest cal assenyalar una errada de transcripció a la pàgina 42: la carta que esmenta l’estrena d’ Ernani amb l’alemanya Sofia Loewe no es pot haver escrit el 5 d’octubre del 1810. Ni el compositor ni la soprano havien nascut. També a “Ecco l’orrido campo... Ma dall’arido stello divulsa” d’ Un ballo in maschera no inclou les darreres estrofes de l’ària tot i referir-s’hi musicalment ja que correspon al tema C i tornada al B (pàgina 193).

D’altra banda, que ningú pensi que la lectura és àrida o difícil. L’autor és clar i accessible sense perdre riquesa lèxica ni l’habilitat per a encobrir la metodologia i estructura bàsiques inherents a cada capítol i ària. No cal tenir grans coneixements musicals atès que les cites tècniques són fàcilment assimilables i la inclusió de la particel·la vocal amb la lletra facilita la comprensió al neòfit. Sí que es recomana una lectura pausada, reincident i aparellada amb l’audició de les peces musicals. L’important és recrear-se en els detalls exposats per assimilar l’amplitud artística.

En conjunt es tracta d’una magnífica i imprescindible cloenda al bicentenari de Verdi, menys productiu en bibliografia que el de Wagner, però amb aportacions necessàries pel mercat espanyol com la present. Sens dubte, aquest manual es convertirà en una eina d’obligada consulta per a diletants amb pretensions dogmàtiques dins i fora de les platees teatrals i aules de divulgació; davant i fora de micròfons; i per a un gran nombre d’escrivents indocumentats, tan prolífics com corrosius en ambients operístics.

 

Albert Ferrer Flamarich