Orgues, orgueners i organistes a Gràcia
Germán Lázaro.
Editorial Gregal. Barcelona, 2012 (150 pàgs.)
ISBN: 978-84-938785-5-9
Editorial Gregal
La bibliografia musical en català s’està potenciant de manera punyent els darrers anys. L’esforç de petites i mitjanes empreses i el tímid suport d’unes entitats culturals que, tot i la crisi, aposten seriosament per fer país subvencionant iniciatives com la present. En aquest sentit, obrir el present llibre i veure el logotip de l’Ajuntament Barcelona és signe d’una normalitat –en aparença, com a mínim- de l’activitat de empresarial i institucional d’aquest país en matèria cultural. Una normalitat que possibilita que intel·lectuals i divulgadors autòctons puguin publicar treballs de la importància i serietat com el present del periodista musical Germán Lázaro (Barcelona 1965).
Recolzat per l’entitat Gràcia Territori Sonor, Lázaro presenta un estudi concís, estructurat en tres blocs i cent cinquanta pàgines entorn l’activitat organística a l’antiga vila de Gràcia de Barcelona. Hi reflecteix la riquesa d’un poble convertit en districte que va comptar amb nou exemplars d’orgue, sis d’ells vinculats a parròquies i esglésies i tres en domicilis particulars. Un fet que va ser deutor de la ubicació geogràfica i de comunicacions, així com d’un teixit comercial amb luthiers i oficis vinculants (fusters, soldadors, orfebres, etc) força actiu a finals del segle XIX i principis del XX.
En el plantejament es recupera la memòria de figures com Aquilino Amezua, Lope Alberdi o Pau Xuclà, i es retroben santuaris avui silenciats i inadvertits enmig del creixement desmesurat de la ciutat. En aquest sentit, l’absència d’una mapa d’època i un altre actual amb la localització de les esglésies i els tallers manlleva lleument la voluntat didàctica de la comesa. Una comesa molt específica, interessant i que combina recerca i divulgació sobre una matèria d’exigent investigació. Bona part de la informació remet a fonts de literatura biogràfica secundària, textos de naturalesa jurídica i administrativa (anuaris de comerç, registres eclesiàstics, publicacions locals) i no a fonts principals i generalistes entorn la música o l’època.
Al marge de les particularitats físiques i històriques dels orgues tractats, hi destaca l’aproximació als qui van ser o són els seus responsables. Alguns d’ells, concretament els contemporanis, es presenten amb una breu entrevista com en els casos dels orgueners Klaus Fischer i Joan Carles Castro, o dels pedagogs i intèrprets com la reconeguda Montserrat Torrent, Jordi Pajares i Wenceslau Guarro, que aporten un suggerent testimoni d’una tasca tan devota com professional. També cal citar un capítol a l’entorn d’orgues perduts i desapareguts i sobre els orgues d’estudi sorgits els anys 70 del segle XX i als quals va contribuir-hi l’escola de constructors catalana.
L’edició és utilitària, de tipografia i lletres fàcilment llegibles, i amb una variada i qualitativa selecció de fotografies i il·lustracions. En conjunt, es percep la voluntat de dignificar la bibliografia en llengua catalana per part de l’Editorial Gregal. Una editorial, per cert, ubicada a Maçanet de la Selva, fora dels grans eixos comercials.