Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

El caso Schönberg

Classificació temàtica: Sense classificar

El caso Schönberg. Nacimiento de la vanguardia musical.

Esteban Buch

Fondo de Cultura Económica. Buenos Aires, 2010 (360 pàgs.)

ISBN: 978-950-557-841-2

Valoració: ***

 

Fondo de Cultura Ecónomica

Tot i la crisis econòmica i la dràstica reducció de l’ajuda i finançament públics, la iniciativa d’empreses no ha minvat com demostren els continus llançaments de molts segells editorials. El Fons de Cultura Econòmica es un exemple d’organisme que potència la cultura i el coneixement en llengua espanyola per mitja de les seves seus en països hispanoparlants. Les seves publicacions musicològiques són una garantía de qualitat i novetat en la investigació com l’extraordinària col·lecció en 8 volums sobre Historia de la música en España e Hispanoamérica desde los orígenes hasta la actualidad o La gran transformación en el gusto musical. La programación de conciertos de Haydn a Brahms del musicòleg William Weber.

Un altre del títols més destacats del FCE es El caso Schönberg. Nacimiento de la vanguardia musical del professor i investigador Esteban Buch, conegut per les seves publicacions, especialment per La novena de Beethoven. Historia política del himno europeo (traducció espanyola a Acantilado, Quaderns Crema S.A., 2001) i Historia de un secreto. Sobre la Suite Lirica de Alban Berg (2008), a on demostra un profund coneixement del dodecatonisme.

En aquest treball aborda la recepció dels concerts i estrenes de Schönberg a partir de la reacció de públic y premsa. Ho fa centrant-se en el període 1898 a 1913, és a dir, des de l’estrena de Verklächte Nacht al Skandalkonzert del 31 de març de 1913. Per fer-ho estructura el llibre en funció del diferents esdeveniments amb un capítol previ –fonamental i innovador- a on presenta als crítics del moment (Max Graf, Julius Korngold, Elsa Bienenfeld, Ludwing Karpath, Hans Liebestöckl, Camilo Horn, Richart Specht; entre altres). Un aspecte que d’altres treballs sobre Schöenberg gairebé no mencionen i que permet conèixer un camp útil per altres compositors contemporanis, com Mahler i Strauss, sobre els que hi ha una abundantíssima bibliografia però no una monografia especifica semblant a aquesta.

D’aquesta manera, l’eix fonamental de El caso Schönberg gira al voltant de la percepció i posicions del crítics i els seus missatges implícits i explícits en les seves ressenyes. Una reflexió sobre la crítica que permet entendre com pensaven i el perquè de certes imatges i símils (politics o científics). Entre aquests cal esmentar un dels tòpics mes fets servir contra Schönberg com es l’homologia entre ordre tonal i ordre social. Un altre dels encerts del text son els escassos però efectius anàlisis formals (especialment del Segon Quartet pág.173-181); la interrelació exposada entre els quadres Der Kritiker i l’experiència dels crítics; i la taula de les ressenyes i noticies de la recepció crítica als diaris que figura a l’annex.

Tot això contribueix a una lectura densa amb dades, cites i molt esclaridora. És així perquè Buch pertany en aquest llinatge d’historiadors amb grans dots narratives, posseïdors de l’habilitat per evocar persones, llocs, fets i capaços de mantindre viu el relat sense que això, de vegades, en minvi l’opinió o una percepció particular. Així la relació i l’encadenament de les idees son molt ben aconseguides, sabent on i en quins detalls aturar-se, recrear i historiar. Un exemple és la reflexió sobre el vincles entre la justícia i el partidisme estètics arrel del Skandalkonzert del 31 de març de 1913 i la seva possible relació amb la primera vetllada futurista a Roma. Un altre exemple seria la presentació de l’ambient cultural del moment sense necessitat de reiterar ni recrear gastades descripcions de la Viena de fi de segle. Tot està lligat per un discurs que mostra el context i l’essència d’un cas, “el cas Schönberg”, que va determinar la trajectòria del compositor y l’hi va fer una ferida que seguia oberta mig després. Ho va reconèixer el mateix compositor en el seu discurs de 1947 arran del premi concedit pel National Institute for Arts and Letters.

D’altra banda, la traducció del original francès a càrrec d’Horacio Pons no presenta retrets significatius, a excepció de “cuernos” en comptes de trompes (pag. 65) i que Rosé va esser cunyat i no sogre de Mahler. Com es propi del FCE, l’edició és manejable i compta amb lletra còmodament llegible i una enquadernació resistent. Les il·lustracions són perfectament assenyalades al llarg del text i responen a un rigor que arrodoneix el coneixement del protagonistes del moment. En resum, es tracta d’un llibre amb una temàtica molt específica però ben presentada i aprofundida que el converteixen en una referència obligatòria o, al menys, molt recomanable al voltant de Schönberg.

 

Albert Ferrer Flamarich