Almanac
Agenda
NovetatsNovetats
Cerca de novetats
Enquesta
NOVETAT
Madura lectura d'un jove Schumann
Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental
Schumann. Fantasia op. 17 i Kreileriana op. 16
Joaquín Achúcarro, piano
LDV 10
74,38
La Dolce Volta
Per Achúcarro abans de gravar una música has de fer-te-la teva. Posseir-la físicament. Parla del procés que l’ha dut a comprendre la Fantasia al llarg de la seva llarga vida com a intèrpret. Acompanyant-lo de ben jove i exposa al llibre que acompanya al CD les primeres aproximacions a l’obra. De com l’aparició d’un acord al final del primer moviment confereix al conjunt un sentit catàrtic, un Do major que es fa espera però que domina el moviment des dels darrers acords. Penso que això és una característica molt de Schumann que passa també al Quartet per a piano op. 47.
La Fantasia en Do major, op. 17 dedicada a Liszt és una obra molt expressiva on Schumann descriu el dolor que sent al no poder estar amb l’estimada Clara Wieck. Estructurada en tres moviments que pivoten sobre el moviment central, més breu que els altres però molt poderós, molt beethovenià i que d’alguna manera endevina el Brahms de la Sonata número 1. És al mateix temps un homenatge a Beethoven i una orella atenta n’identificarà algunes pistes. Per exemple el darrer moviment lent és una de les innovacions de les darreres sonates per a piano d’aquell o algunes referències al Concert Emperador que sembla ser que Clara dominava.
Després d’aquesta obra mestra una altra: la famosa Kreisleriana, dedicada a un altre geni, Chopin, s’estructura en 8 moviments de ritmes i atmosferes ben diferent i contrastades i on sorgeixen els dos personatges contraposats del caràcter de Schumann: Florestan, passional i Eusebi, pensatiu, una mena de yin i yang personal.
La interpretació de 2003 que ara ‘La dolce volta’ reedita és excel·lent. Achúcarro és un intèrpret madur que com he comentat coneix perfectament les obres que interpreta i en les que destaca subtilment el tractament de les síncopes, l’element més distintiu de Schumann segons el propi Achúcarro, sempre però des d’una coherència excepcional sobre el conjunt.
Ignasi Albors