Almanac
Agenda
NovetatsNovetats
Cerca de novetats
Enquesta
NOVETAT
Montsalvatge: bibliografia del centenari
Classificació temàtica: Sense classificar
A musical life in eventful
Roger Evans
Pendragon Press, 2012 (141 pàgs.)
IBSN: 978-1-57647-207-1
Xavier Montsalvatge, administrador de armonías y silencios. El azar, la equidistancia y la fuerza del destino.
José Guerrero Martín
Témenos Edicions, 2012 (696 pàgs.)
IBSN: 978-84-939544-6-8
Els compositors de cinema a Catalunya (1960-1989)
Josep Lluís i Falcó
Filmoteca de Catalunya. 2011 (290 pàgs.)
IBSN: 978-84-393-8809-8
Xavier Montsalvatge. Una estètica des de la premsa. Selecció d’assaigs i crítica musical
Joan Gay, Laura Pallàs i Josep Pujol, editors. Jordi Codina i Antoni Colomer, selecció de textos.
Diputació de Girona, 2012. (222 pàgs.)
IBSN: 978-84-9674798-2
Pendragon Press, Témenos Edicions, Filmoteca de Catalunya, Diputació de Girona.
Tot i la crisi econòmica i la dràstica reducció del finançament i suport públics, l’empeny de les empreses catalanes no ha minvat en un any farcit d’efemèrides dels nostres compositors: els 5 anys de la mort de Matilde Salvador (1918-2007); els 25 anys de la mort de Frederic Mompou (1893-1987) i de Manuel Blancafort (1897-1987); el cinquantè aniversari de les morts de Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) i d’Eduard Toldrà (11895-1962); i dos centenaris, el de la mort de Joaquim Malats (1872-1912). Entre elles, el centenari del naixement i desè aniversari de la mort de Xavier Montsalvatge (1912-2002) ha estat l’efemèride amb més repercussió. I ho ha estat gràcies a l’associació creada pels seus fills i dirigida pel crític i gestor cultural Antoni Colomer.
Las tasca realitzada per l’entitat, envejable tant pel nombre com per la qualitat d’activitats, mostra una normalitat cultural tan estranya com escassa a Catalunya, en aquests temps i en efemèrides musicals semblants. Entre les moltes iniciatives promogudes cal citar la interpretació de la seva obra en diferents festivals i temporades de concerts a Catalunya, a Espanya i a l’estranger (des de Viena a Nova York). Unes iniciatives coordinades a través de l’empresa Màrmara Comunicació que ha cercat no només promoure el llegat del compositor gironí el 2012 si no mantenir una difusió en les condicions més òptimes. D’aquesta manera s’ha contribuït a l’edició de tres monografies i d’un documental, signat per Jesús Alvira, emès per TV3 i TVE: Mig violí, una butaca i un piano, tracta d’una mirada sobre la perspectiva que ofereixen els deu anys d’ençà de la mort del compositor. També s’ha organitzat una exposició commemorativa al Palau Robert de Barcelona que ha viatjat a Girona, a Madrid i a Nova York enguany. Tota la informació és localitzable a la web impulsada per l’entitat (www.montsalvatgecompositor.com).
Panorama editorial: dues monografies,...
Com era de desitjar, l’ocasió ha estat ben aprofitada per la musicologia i ha permès coordinar diversos estudis i monografies. A Nova York s’ha editat A Musical Life in Eventful del musicòleg Roger Evans mentre que a Barcelona s’ha promocionat Xavier Montsalvatge, administrador de armonías y silencios. El azar, la equidistancia y la fuerza del destino del periodista musical José Guerrero Martín editada per Témenos Edicions.
Aquesta és una crònica detallada que, malgrat la retòrica desfasada i inadequada del títol, ha esdevingut una referència pel seu discurs construït des de l’experiència personal i una amplíssima documentació personal. És de dimensions generoses (696 pàgines. IBSN: 978-84-939544-6-8) i tracta constants referències íntimes, aspecte que confereix un retrat biogràfic compromès i sensible, que mostra el costat humà amb gran coneixement de causa. Especialment, en temes com el posicionament del compositor amb el franquisme. L’autor perfila de manera amena i directa una trajectòria vital que reflecteix tota una època, la seva adscripció a l’antillanisme, la complexa visió de l’òpera, la seva tasca com a crític musical o la seva relació amb alguns dels grans intèrprets del segle XX (De Larrocha, Caballé, Yepes, Berganza i un llarg etcètera). A més es presenta com un excel·lent eina en aportar detalladament el catàleg cronològic completa del corpus montsalvatgià, incloent-hi les diverses versions que va realitzar de determinades obres. L’únic retret pesa sobre la metodologia i plantejament d’aquest llibre tan extens com exacte per la manca d’una incursió musicològica més analítica. En aquest punt la monografia coordinada per Llorenç Caballero i publicada per l’SGAE el 2005 segueix essent de capçalera. D’altra banda, s’hi enyora un llistat de referències discogràfiques i de vídeo /DVD.
...un capítol...
Un tercer llibre també fa referència a l’obra de Xavier Montsalvatge. Es tracta d’ Els compositors de cinema a Catalunya (1960-1989) obra de Josep Lluís i Falcó, publicada per Pòrtic amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Filmoteca de Catalunya (290 pàgs. IBSN: 978-84-393-8809-8) i ja comentat anteriorment en aquest portal (http://www.classics.cat/novetats/detall?Id=501). Com a destacat especialista de la música en l’audiovisual ha confeccionat una guia concisa, amb una redacció i llenguatge accessibles a partir de la visualització de 136 films. La voluntat de la comesa no és l’exhaustivitat analítica sinó la divulgació i el reconeixement de l’estil i la funcionalitat en els compositors analitzats en sis capítols principals, als que s’afegeix un annex biofilmogràfic. Tots són compositors ubicats entre la generació del primer sonor i la postguerra i els sorgits a partir de la multiplicació de tendències arran del rock, el pop i el neosimfonisme. En el cas del comentari de Montsalvatge, el text es vincula amb Xavier Montsalvatge, homenaje a un compositorcoordinat per Llorenç Caballero (SGAE, 2005) on Lluís i Falcó hi va abordar l’obra fílmica d’una manera tan complementària com referencial.
... i una selecció de textos
Finalment, la quarta referència és un recull d’articles fruit dels més de quaranta anys en què Montsalvatge va exercir de crític musical en mitjans com El Matí, la Vanguardia o Destino. Ho va fer com a cronista i com a oient qualificat, descrivint i valorant la vida musical barcelonina i europea. Per tant, Xavier Montsalvatge. Una estètica des de la premsa esdevé una font estimable per conèixer la recepció dels repertoris que arribaven a la Barcelona franquista, alhora que resseguir els escenaris i les institucions que van potenciar l’activitat musical catalana en la preguerra, la postguerra o la transició democràtica. Els musicòlegs Joan Gay, Laura Pallàs i Josep Pujol, n’han fet l’edició de textos a partir de la selecció de Jordi Codina i Antoni Colomer. N’han obviat allò que feia referència a la circumstància momentània d’un esdeveniment musical i que passades les dècades no revestia interès en pro del que sí. A més mostrat l’estil seriós i la capacitat per a rebatre i construir opinions, especialment en els assaigs –fonament del llibre més que les ressenyes de concerts i discs-.
No obstant, el títol resulta exagerat i no s’argumenta aquesta estètica. De fet, caldria haver ubicat l’aportació de Montsalvatge en el marc d’una història de la crítica musical. Si els estudis sobre els crítics i la crítica musical fossin més abundants, la seva indubtable rellevància quedaria més ajustada i menys sobredimensionada. Aquest és un cas assimilable al d’ Adolfo Salazar i un concepte de crítica distant de l’actual, igualment sotmès a un posicionament més tendent a la crònica, la divulgació i la teorització de la música que a l’ anàlisi del fet musical. Uns terrenys les fronteres dels quals no sempre són clares i que s’han combinat en proporcions variables al llarg de les èpoques.
Editat per la Diputació de Girona –recordi’s que Montsalvatge va mantenir el seu topònim gironí i no va renegar dels seus orígens familiars olotins- es tracta d’un llibre que corona la ingent tasca de l’Associació Xavier Montsalvatge. L’edició és correcte, el cos i tipologia de lletra llegibles còmodament, les cobertes toves i l’ amalgama de textos variada i suggerent. Una compilació, que vista en detall, també reflecteix la mirada profundament coneixedora del ballet, puntuals incursions sobre cantautors com Joan Manel Serrat i els Setze jutges, així com mossegades brutals com la dirigida a Xavier Cugat el 21 d’agost de 1954 des de les pàgines de Destino. Caldria corregir 1881 com a any de naixement de Malipiero (pàg. 135) o 1991 com el de la defunció de Rodrigo (pàg. 169).
Albert Ferrer Flamarich
Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet