Música y sentimiento
Charles Rosen
Alianza Música. 2012 (140 pàgs.)
IBSN: 978-84-206-7189-5
Alianza Música
Cal felicitar la gestió d’Alianza Música per reconduir la seva col•lecció cap a títols d’interès i actualitat en els que l’assaig britànic segueix sent una mina musicològica. Un exemple és l’edició castellana del Music and sentiment (2010) de l’il•lustre Charles Rosen que arriba amb relativa celeritat després de la publicació i reconeixement internacionals. Rosen hi aborda la naturalesa de la representació dels afectes i/o sentiments en el seu vincle amb la interpretació dels signes, alhora que la manera com aquests constitueixen l’expressivitat de l’obra i com un mateix material temàtic es transforma en un altre sentiment.
Centrat principalment en el Classicisme amb incursions en el Romanticisme, el musicòleg focalitza un debat que és manté com a epicentre de l’estètica musical entorn l’expressió de la música. Però Rosen no ho fa des de la reflexió estètica o la moderna psicologia de la música, si no des de l’anàlisi formal i harmònic a partir de la comprensió de la funcionalitat d’aquests en l’expressivitat. No li preocupa identificar els sentiments representats per la música com els canvis en la metodologia de representació. Un debat, recordi’s, sorgit com a problema arrel d’una confusió entre música i llenguatge en l’ intent d’establir una iconografia gràfica musical. Com a exemples concrets planteja i desmunta el suposat simbolisme fúnebre d’una quarta cromàticament descendent, d’un trèmolo sobre un acord de setena, l’alternança entre forte i piano, les relacions entre els graus de l’escala, la importància de la tonalitat Do, els efectes de tensió, etc. L’especialista en traduccions musicals Luis Gago reafirma la seva vàlua en un llibre que és un èxit per la concreció, el rigor i la profunditat. No obstant, en l’edició s’hi enyora un CD amb els talls i audicions comentades dels exemples musicals analitzats exposats en pentagrama en un llibre que no està a l’abast del melòman comú.
Breu, dens i brillant s’afegeix a altres treballs imprescindibles d’aquest veterà teòric com són l’anàlisi de les sonates per a piano de Beethoven i un clàssic de la musicologia com El estilo clásico. Alhora és un complement a La interpretación històrica de la música de Colin Lawson i Robin Stowell i Interpretación. Del texto al sonido de Gerard Mantel o, fins i tot, de la Interpretación musical coordinat John Rink, també publicats per Alianza Música.