Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Ganarse la vida en el arte, la literatura y la música

Classificació temàtica: Sense classificar

Ganarse la vida en el arte, la literatura y la música

Javier Gomá Lanzón (Dir.). Varios autores.

Galaxia Gutenberg, 2012. (250 pàgs)

IBSN: 978-84-8109-962-1

Galaxia Gutenberg

Després del llançament de El canto de las sirenas i La imaginación sonora del filòsof Eugenio Trías, Galaxia Gutenberg abona el seu terreny musical –ni que sigui tangencialment- amb la comercialització de sis assaigs coordinats i dirigits per Javier Gomá Lanzón. Els autors, tots pertanyents al món de la docència i investigació artística del món intel•lectual espanyol, realitzen una auditoria sobre la idealització de l’art i la posició de l’artista des de la sociologia. Ofereixen un punt de vista refrescant que valida el fet social com a generador del fenomen artístic. És a dir, la vida artística com una suite d’esdeveniments que té com a base de la vida social i l’ impacte d'aquest.

Des de diferents angles, cadascú en la seva especialitat, els autors tracen una història de la cultura que atansa al lector cap a la perspectiva de com s’han guanyat la vida els poetes, novel•listes, dramaturgs, pintors, filòsofs i músics. Es basen en un cas específic (Alejandro Vergara aborda Rubens; Joan Oleza a Blasco Ibáñez i Juan José Carreras a Beethoven) o des de la generalitat d’ uns preceptes que reflecteixen com cada societat té el seu temps i el seu motor econòmic. Els textos mostren que els autors pertanyen a aquest llinatge d’ historiadors amb habilitats narratives, hàbils en la inclusió de dades i successos, mantenint viva la història i l’exposició de la seva tesi. L’estil és òbviament fluid; l’estructura i els paràmetres de dimensió, adequats; i lectura desprèn una fam per la informació alhora que una genuïna capacitat de reflexió sobre la realitat de l'art.

En conjunt, el llibre segueix un dels models britànics que en els vint quinze anys han modernitzat el perfil de publicacions divulgatives útils tant a l’amateur com al professional. El discurs, tot i que focalitzat i ultraespecialitzat, és transversal, heterogeni i amb exemples que van des de la conquesta de la variabilitat del criteri d’èxit o el conflicte de drets d’autor fins a l’estat i formació intel•lectual de l’artista davant l’artesà; així com la naturalesa funcional de l’art. Sobresurten aspectes com els vincles dels creadors amb els centres de poder (Rubens); els processos de mercat i les seves conseqüències (el negoci de Blasco Ibáñez; Beethoven i la seva interminable pugna amb els seus editors); o el ressorgiment i nous enfocaments de debats com la utilitat davant l’estètica de l’art en quant al seu valor simbòlic davant el comercial (tal i com el tracta José-Carlos Mainer); o posició i categoria de música en la classificació de les arts i la seva consideració de filosòfica (realitzat per Antonio Gallego).

Ganarse la vida en el arte, la literatura y la música és un excel•lent testimoni per a entendre com des de la Modernitat i en la Contemporaneïtat en el canvi d’orientació de l’antic sistema de mecenatge i l’aparició d’un públic burgès va generar noves demandes. Aquestes van afectar tant la història i l’estètica i, per descomptat, els espais d’art. El resultat va contribuir decisivament a una diversificació de productes culturals que, al seu torn, van donar un nou perfil a les professions intel•lectuals.

Albert Ferrer Flamarich