Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Un Berlioz històric i historicista

Classificació temàtica: Música sacra

Berlioz: Gran Missa de Rèquiem

Robert Murray, tenor. Chetham’s School oh Music Symphonyc Brass Ensemble. Gabrieli Consort& Players. Wroclaw Choir and Philharmonic Orchestra. Paul McCreesh, director.

Signum Records SIGCD 280 2CD 2010 DDD 89 min.

Winged Lion - Signum Records

Paul McCreesh ha enregistrat per Winged Lion, el seu propi segell discogràfic, partícip de Signum Records des de 2010, una altra de les grans obres simfònico-corals del repertori: el Rèquiem de Berlioz. Ho ha fet comptant amb els seus Gabrielli Consort and Players amb l’afegit de l’Ensemble Wroclaw, la Wroclaw Philharmonic Orchestra i el seu cor corresponent, situant a més de 400 músics i emprant tots els instruments originals possibles, quelcom molt perceptible en els metalls i la percussió. Tots plegats configuren una heterogènia formació que McCreesh i la seva habilitat per les creacions d’oratori de gran format tracten amb cura i estudi en les cordes i el vibrato, les articulacions i la distribució vocal. De fet, l’edició emprada és la del propi director apartir de les fonts disponibles del segle XIX motiu pel qual opta per la pronunciació afrancesada de la “u” llatina. La massa coral desplega clímax de gran potència com els coneguts al Dies irae, Lacrimosa o Quarens i basculant cap a la contenció i el xiu-xiueig en el Sanctus. La coloració és molt especial i difereix d’altres acostament historicistes com Norrington (Hänssler) i la lectura discórrer pel lirisime i l’articulació sense incidir en escreix en els moments de terror. Sense dubte està més a prop d’una visió fàustica, espaial i camerística però amb gran riquesa tímbrica. Memorable el Sanctus amb Robert Murray situat en la llunyania i un fraseig noble, de veu homogènia.

Cal felicitar també a l’enginyer de so que realitza una feina de gran equilibri i qualitat en la captació a l’església de la Magdalena de Wroclaw. L’edició en estoig i llibret complet. I aquí cal matisar diversos aspectes. Sobre l’estoig: l’originalitat d’emprar unes cobertes reflectants que canvien de color segons la llum tot i l’error d’incloure els dos compactes en separates de cartó i no fixats en suports de plàstic. Un fet que augmenta les possibilitats del desgast pels fregaments. Sobre el llibret: els textos de l’especialista berliozià Hugh MacDonald només es troben en dos idiomes -anglès i polonès- igual que els cantables; interessants fotografies en blanc i negre en una línia molt moderna de confecció; però es prescindeix de l’inlay amb l’escissió i duració dels tracks. Tant si és un oblit en la maquetació com si es tracta d’una surrealista aportació estilística de la col•lecció, no ajuda a familiaritzar-se amb el producte. Una llàstima perquè és una de les millors grabacions de tota la història d’aquesta obra.

Esteban Rey