Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Kadish per a Gustav Mahler

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Kadish por Gustav Mahler

Arnoldo Liberman

Sefarad editores. Madrid, 2011 (132 págs.)

ISBN: 978-84-87765-26-1

Sefarad Editores

 

La consecució d’aniversaris de Mahler els anys 2010 i 2011 es va celebrar conspícuament a les sales de concert i en l’edició discogràfica. En el terreny bibliogràfic hi va mancar una febrada de publicacions i traduccions. Les úniques excepcions van ser la reedició amb la discografia actualitzada del Mahler de José Luís Pérez de Arteaga (Fundación Scherzo) i la traducció de Why Mahler? del controvertit Norman Lebrecht (Alianza Editorial), just un any després de la seva comercialització britànica. A l’edició castellana –i catalana- sobre el compositor, considerable però insuficient, s’hi enyoren monografies com la de La Grange i nombrosos assaigs alemanys i anglosaxons.

Per aquest motiu crida l’atenció Kadish por Gustav Mahler del psicoanalista i escriptor argentí Arnoldo Liberman que l’editorial madrilenya Sefarad ha editat. Autor d’un més voluminós i igualment personal llibre sobre el compositor, Gustav Mahler o el corazón abrumado (Altalena, 1982), ara presenta un assaig que també fluctua del concret al general en un moviment, sovint, centrífug. Això justifica l'originalitat del bateig dels capítols com a “serpetina”, el nucli dels quals esdevé imprecís en algunes ocasions. I és que Liberman deixa volar la seva ment i desenvolupa un discurs que flueix entre la recreació d’allò particular i els topos recurrents en una exposició contínua d’idees i percepcions hàbilment associades. La seva gran capacitat literària facilita la construcció d’un llibre que es llegeix d’una tirada i en el que enllaça magníficament una quantitat admirable de referències culturals, literàries i històriques.

El seu és un discurs que planteja preguntes, que desprèn vida interior i que suggereix una rica comunicació dirigida al melòman comú. Busca aquella intrasubjectivitat tan pròpia de l’experiència musical despullant-se emocional i intel•lectualment a través d’una divagació contemplativa, culta i entusiasta. Primordialment és un llibre d’ amor i pensament, un homenatge personal -com el propi títol indica- inevitable de qui, al marge de la seva passió i suggestió, ha devorat una ingent quantitat de lectures sobre la matèria. Entre aquestes, i per les recurrents al•lusions, sobresurten les de llengua espanyola que li enriqueixen la vessant més docta (des de Sopeña a Casals i González Casanova). No obstant, algunes cites a contactes i coneguts poden ser mal interpretades com un gest pedant.

En conjunt Liberman es posiciona davant el llegat de Mahler com una celebració de la vida i del seu misteri. La seva disquisició d’erudit no supera l’anterior llibre, més significatiu per endinsar-se en obres com la Vuitena simfonia i el concepte de l’amor. A Kadish l’aspecte capital és la mirada cultural en la vinculació a Viena i al semitisme. Tant és així que a la pàgina 35 corregeix dades del darrer llibre de Norman Lebrecht i reflexiona àmpliament sobre la condició i la vivència jueves desvetllades com una condició existencial. El seu posicionament sobre la matèria és el d’una condemna sense treva, un estat sense alternativa de la que el lector acaba sentint-se’n còmplice, sobretot a l’epíleg. Aquí el que podria ésser un miratge de vanitat i, fins i tot, narcisisme esdevé humilitat i agraïment de qui, com autor i ser humà, viu i sent el pes cultural i la pertinença al col•lectiu jueu. Tot i això, la visió ultrajueva de Mahler és excessiva, una mica tendenciosa, atès que, no s’ha d’oblidar, va viure les seves arrels religioses amb un sincretisme i afany de coneixement molt més amplis.

L'edició

L’ edició no presenta notes a peu de pàgina i facilita una lectura àgil, afavorida per una lletra de cos còmodament visible. Metodològicament manca un llistat bibliogràfic i les referències de les cites, així com un índex onomàstic. Finalment, caldria corregir a la pàgina 112 l’any del baptisme de Mahler: va ser el 1897 i no el 1827. Tampoc s’ha suprimit les “h” que per defecte apareixen en els “Joseph” castellans i catalans en la que és una errata informàtica d’ alguns programes de revisió lingüística.

Albert Ferrer Flamarich