L'enfance du Christ de Herreweghe
Classificació temàtica: Música sacra
Reedició
Berlioz: L’Enfance du Christ.
Gens, Agnew, Lallouette, Natouri, Caton. La Chapelle Royale, Collegium Vocale Gent. Orchestre des Champs Élysées. Herreweghe, director.
HM 501632.33 DDD 2 CD 1997 94:58 2011
Harmonia Mundi
Harmonia Mundi prossegueix la seva sèrie de reedicions “Gold” a preu mitjà i format dijipack amb una de les grans aportacions a la discografia berlioziana: L’ Enfance du Christ interpretada per Philippe Herreweghe l’any 1997 i que es pot considerar entre les millors referències, al costat de la segona de Sir Colin Davis (Philips, 1976) i la molt recomanable –encara que perfectible- de Mathew Best (Hyperion, 1994).
Es tracta d’un Berlioz depurat de manierismes i sofisticacions, concebut des de la serenitat i la discreció en un gran treball de conjunt i amb folgat detallisme. Hi ha molta naturalitat i clara voluntat de vincular l’obra a la gran herència polifonista que el compositor va estudiar. Noteu la magistral elaboració de textures en els passatges corals i l’equilibri de plànols i timbres a l’orquestra. Només per la Marxa nocturna i l’ Epíleg, la versió mereix una audició.
Herreweghe difumina els contrastos externs i interns de l’obra. La configura amb un caràcter litúrgic basculant entre el drama sacre, l’oratori, la cantata i el salm. La dota d’homogeneïtat, espaialitat, organicitat i un repòs contemplatiu que tècnicament fa justícia a les particularitats harmòniques del Berlioz més intimista i subtil. A destacar l’excel·lent prestació de la Chapelle Royale i el Collegium Vocale Gent, així com dels solistes pel seu vibrato i color velat dels seus timbres.
Albert Ferrer Flamarich