Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Nott i la Resurrecció

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Mahler: Simfonia núm. 2 “Ressurrecció”

Anne Schwanewilms, soprano. Lioba Braun, mezzosoprano. Bamberger Symphony Chorus & Orchestra. Jonathan Nott, director.

Tudor 7158. Super Audio CD 2008. 2CD 84:17 2010

Tudor

Dels recents i significatius enregistraments de l’obra, és a dir Eschenbach (89’. Maig 2007. Ondine), Gergiev (78’. Abril i juny 2007. LSO Live) i Haitink (82’. Novembre 2008. CSO-Resound), la de Nott (84’. Març 2008) és la tercera cronològicament i la segona en minutatge dins de la mitjana general. La seva lectura no sorprèn ni tècnica ni conceptualment. Segueix els patrons de la seva Cinquena, Primera i Quarta amb una tasca polida en els plans sonors -posició antifonal dels violins- i qualitat en la presa de so. La Novena és una antològica excepció.

La multiplicitat hermenèutica de la Segona, situa a Nott més a prop de Haitink pel seu caràcter refinat, poc excitant, on la suavitat és modèlica (pp i ppp referencials), amb tempi sòlids i bastant coherents. No obstant això, no té la sofisticació d’aquest i d’ Eschenbach. En el segon moviment que, fins i tot, Gergiev resol amb més varietat idiomàtica, cal notar l’articulació excessivament lenta i stacatto dels accents alternats de la corda aguda amb la greu en els cc. 74-76 (pista 2, CD1, 2’47” a 2’41”). Nott opta per moderar els moviments inicials en un caràcter poc expressionista, sense grans contrastos i amb una tensió latent molt lleu. Gens vinculant a la vehemència i l’estilisme d’ Eschenbach. I aquest és el principal inconvenient expressiu que els moviments finals resolen sense que la lectura es pugui prioritzar per les progressions emocionals. Solistes i cor compleixen notablement.

Albert Ferrer i Flamarich