J.S. Bach
Partites II i III BWV 1004 i 1006 i Sonata III BWV 1005
Isabelle Faust, violí
Harmonia Mundi
HMC 902059
68'57
Harmonia Mundi
A l’inici del llibret d’aquesta novetat d’Harmonia Mundi hi ha un text d’Isabelle Faust que comença amb una cita del compositor Paul Hindemith. Aquest diu que quan s’escolta Bach, l’aspecte extern de la música, el so, es torna irrellevant, esdevenint només el mitjà per a quelcom més important.
Aquestes obres de Bach, base de la tècnica violística de Faust amaguen una gran quantitat de qüestions que l’intèrpret ha de tenir el valor d’encarar. La perfecció de la música de Bach requereix saber superar la complexitat tècnica amb gran energia tot mantenint l’equilibri.
Al reportatge que està accessible aquí Faust explica que aquestes sonates i partites per a violí sol, que Bach escriu a Köthen als mateixos anys de les sonates per a violoncel o dels Concerts de Brandemburg, han format part de la seva formació des dels 11 o 12 anys. Faust que les coneix amb profunditat, ha volgut fugir dels camins oberts fa dècades per Oistrakh o per Menuhin, anant a buscar criteris històrics. Considera que en Bach allò que és important no és l’accent que es posa en aquell vibrato o com es remarca una nota o passatge sinó anar al cor de la seva música, a l’essència, a l’arrel. Hi ho fa de meravella.