Lawrence Lindt
Ma non troppo. 2010 (238 págs.)
ISBN: 978-84-96924-84-0
Ma non troppo
Amb l’actual crisi econòmica i després de les múltiples reedicions efectuades durant el 2007, costa entendre la política de reimpressions del segell Ma non troppo. Més amb alguns títols encara localitzables. El preocupant és l’exercici comercial que només enriqueix la imatge del segell, perquè en la majoria de reedicions no es va retocar el contingut que, en nombroses ocasions, necessitava actualització o esmena. I aquest és el cas d’ Así como suena escrit pel periodista Lawrence Lindt (de qui a internet no apareix res excepte links vinculats als seus tres llibres) que només ha patit el pertinent canvi – a pitjor - de la seva portada. Cert és que tampoc necessitava reescriptura ni ampliació significatives i, a més, s’ha corregit l’errònia atribució de la Simfonia Fantàstica a Brahms de la pàgina 215. Però encara segueix afirmant-se que aquesta és la primera simfonia en cinc moviments (fals! Knecht, Dittersdorf, Beethoven, en són un precent) i a la pàgina 214 es manté l’atribució de dues simfonies a Berlioz i no tres com hauria de ser.
La proposta manté la vigència utilitària: divulgació, amenitat i una mica de cultureta musical dins els marges propis de l’entreteniment ben plantejat. Lindt tracta alguns moments puntuals, particulars i significatius de la història de la música en un bon llibre per iniciar-se – abstenir-se erudits -. No obstant, perquè no s’ha invertit en la tercera part d’ Así como suena amb els compositors que el mateix Lindt va confessar en el pròleg deixar al marge per a un nou lliurament? Cal recordar que Así como suena II va ser un recopil•latori d’anècdotes curtes, un llibre diferent a aquest.