Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Quartets amb piano de Fauré

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

Gabriel Fauré. Piano Quartets

Trio Wanderer & Antoine Tamestit

HMC 902032

62'31

Harmonia Mundi

A finals del segle XIX a París l’òpera capitalitzava gairebé de forma absoluta l’interès musical. Eren mals temps per a la música de cambra. En aquest escenari, la creació l’any 1871 per part de Camille Saint-Saëns de la Société Nationale de Musique, de la qual Fauré en fou secretari uns anys més tard, va permetre la creació d’un cert espai que impulsava la creació d’obres d’autors francesos i els oferia un espai per a la presentació d’obres de petit format. Els més importants actors de la música francesa del moment (Lallo, Franck, d’Indy, Messenet, ...) s’alinearen a la iniciativa. Gairebé la totalitat de l’obra de cambra de Fauré fou presentada dins les seves parets.

Fauré, a diferencia de Ravel o Debussy, no aborda fins al final de la seva vida l’obra de cambra, i quasi sempre amb piano, el seu instrument preferit. Aquest CD interpretat amb rigor per part del Trio Wanderer amb Antoine Tamestit a la viola, presenta dos quartets amb piano, un format relativament poc emprat i que aboca Fauré a un terreny poc explorat. Mozart, Beethoven o el propi Saint-Saëns en tenen, però només els de Mozart són rellevants. Segurament el de Schumann és el model què Fauré pren com a referència al abordar-los.

Els seus quartets amb piano tenen una concepció quasi-simfònica. L’Op. 15, de 1880, estrenat amb Fauré al piano, fou rebut amb entusiasme però decidí refer-ne el Finale uns anys més tard. Ambdós quartets tenen un format molt similar. I aquí no acabem les similituds: ambdós tenen tendències modals, no hi ha cap intenció programàtica. El seu contingut se sustenta en la descripció de sensacions, d’atmosferes quasi oníriques, de realitats difoses. Ambdues obres dissenyen atmosferes íntimes, que conviden al recolliment. Espais d'una certa inconcreció. expressió de l’inefable.

Ignasi Albors