Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

La Segona de Mahler per Gergiev

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Mahler: Simfonia núm. 2 "Resurrecció”

Elena Mosuc, soprano. Zlata Bulycheva, mezzosoprano. London Symphony Chorus London Symphony Orchestra. Valery Gergiev, director.

LSO 0665. DDD 2008. 1CD 100’01”

LSO Live

La teoria de l’ impacte comença a declinar tot i que seguirà marcant tendències. Per això aquesta Segona agradarà als fàcilment impressionables, especialment en els propers anys. No és efectista però sí curta de mística i acusa la crisis d’ identitat del subjecte contemporani remarcada en la lectura de la Tercera. Així, el destacable és la transparència emocional que, com Haitink, converteix la bellesa i la dolçor en pilars d’ expressió tot i que amb resultats molt diferents. Quan no, la sumptuositat orquestral a la manera de Solti obre un nou pla, superficial però eficaç, amb moments grandiosos com el final de la simfonia en una lectura que avança amb energia. Però, on queda la unitat i el significat essencials en l’obra? És fàcil ser afirmatiu sense conflictes profunds: és una resurrecció sense mort. Tampoc abunden les subtileses sorprenents: la destacable és la de la secció central de l’ Scherzo (CD 2, track 2, de 4’17” a 5‘14”, núm. assaig 40 a 42) construïda amb una diafanitat, una sensibilitat i un caràcter de Naturläute poc convencional. Cor excel•lent, solistes suficients.

La inclusió de l’ Adagio de la Desena és un mal complement perquè impedeix l’ edició en un únic compacte. A més, sembla una reiteració distorsionada de la Novena amb finor, abstracció i incisos en la vessant experimental de l’obra però sense emotivitat. En resum, per a gaudir-ho una vegada, en concert, no més.

Albert Ferrer i Flamarich