Mahler: Simfonia núm. 4
Luba Orgonasova, soprano.
Tonhalle Orchestra Zurich.
David Zinman, direcció.
RCA 88697 16852 2. DDD 2006 1CD. 57:21 2008
RCA 88697 16852 2. DDD 2006 1CD. 57:21 2008
Enregistrada un mes abans que la de Nott (Tudor) i una setmana després que la de Haitink per a RCO Live, a finals de 2006, d’aquesta Quarta de Zinmann resulta més fàcil assenyalar el que no és que les seves característiques. No és una lectura singular o subjectiva a l’estil de Bernstein i Sanderling, ni profunda com Horenstein i Abbado. Està ben plantejada, millor tocada –excel•lents diàlegs de fustes i corda- i revela una homogeneïtat conceptual una mica pragmàtica, pròxima. Si en Nott hi ha una estelització afectuosa i cambrística i en Haitink una perfecció formal distanciada emocionalment, en Zinman l’aposta és més de precisió que de brillantor, de contenció en el caràcter distès i en allò que distorsiona. Sempre dins d’uns marges d’austeritat, elegència i naturalitat.
No necessita accelerar el pols per aconseguir el punt sardònic en l’ Scherzo i construeix un Ruhevoll lent i serè, de noble fraseig, curadament expositiu i sense mel•lifluïtats ni violència. Sap com variar els ambients i progressar en les varacions tot i que li manca un punt de màgia. Ho prova el clímax de l’obertura de les portes del paraís, més afirmatiu que idealista o esperançat. En el lied, Luba Orgonasova canta bé però la veu, de color obscur i metàl·lic, es prestaria millor a un repertori d’un altre registre que li permeti atacar millor certes frases agudes i requereixi menys delicadesa. Per això acusa lleus imperfeccions en algunes agilitats i dinàmiques.