Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

La Setena simfonia de Mahler per Gergiev

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Mahler: Simfonia núm. 7

London Symphony Orchestra. Valery Gergiev, director.

LSO 0665. DDD 2008. 1CD 72:00 2008

 

LSO

La ambigüitat de la Setena beneficia força la tendència a un Mahler ofert més com un puzzle que com una narració. Gergiev busca la varietat enfront la unitat fins a pecar d’episòdic (primer i darrer moviments). Sense arribar a una redefinició klemperiana, hi ha punts de modernitat i una fluïdesa que beneficia les atmosferes canviants tot i que algunes transicions podrien millorar-se. Per això, el primer moviment és el millor servit i variat.

Hi ha pinzellades de fantasia i sarcasme, no sempre aconseguides en les simfonies ja editades (excepte en el Feierlich de la Primera), però hi falta provocació. La profunditat no és psicoanalítica i la personalitat frega el tediós i l’autocomplaença en l’epicentre de l’obra, fins i tot quan accentua la riquesa dels timbres que no arriben a captar el caràcter al•lucinat del discurs (Nachtmusik I, Scherzo). La Nachtmusik II no és decadent i sí una mica rebel, mentre que el Rondó-Finale opta per l’ agressivitat expressiva, més del previsible. El tempo és propens a la urgència i al caràcter explosiu en una clara aposta per l’ esperança i la confiança, trencant així l’empat tècnic amb què alguns comentaristes situen la solució d’aquesta obra respecte la Cinquena i la Sisena simfonies.

Al marge dels clàssics (Horenstein, Klemperer, Bernstein, Kubelik, Barenboim, Abbado), aquesta és una de les opcions recents més acceptables. El que no significa una entusiasta recomanació tot i l’agraïda audició.

Albert Ferrer i Flamarich