Los géneros musicales.
Gérard Denizeau
Ma non troppo, Ediciones Robinbook, 2008. 269 págs.
Ma non troppo insisteix en importacions divulgatives, en ocasions poc substancials, que aparquen la tasca d’experimentats autors autòctons como Alier, Pascual o Jofré, per citar els vinculats a aquesta editorial. La recent novetat, una visión diferente de la historia de la música, consisteix en un repàs als tipus d’obres musicals d’ Occident segons la seva cronologia, la seva evolució i amb un exemple comentat. S’ incideix així en el gènere musical com una fisonomia de l’obra dins d’una estructura jeràrquica. Un concepte malentès segons Franco Fabbri, que afirmava que un gènere musical era un conjunt de fets musicals, reals i possibles, el desenvolupament dels quals es regeix per un conjunt definit de normes socialment acceptades, considerant un fet musical qualsevol tipus d’activitat vinculada a un succés sonor. És a dir, el gènere com a fenomen i la forma com a obra.
Sense ser un glossari tot el complet que podria, resulta ampli i útil com a manual bàsic. La seva lectura és amena i complementa les conegudes aportacions d’Otto Karoly, Aaron Copland, Claudio Casini o Manuel Valls Gorina per citar alguns dels fàcilment localitzables. Hi ha també voluntat il•lustrativa en fotografies, taules i un adient quadre cronològic, tot i que l’edició manté l’ escàs atractiu tipogràfic que caracteritza aquest segell barceloní. Un segell editorial que, després de vuit anys d’activitat, s’hauria de plantejar reptes que cobrissin els innumerables buits de la bibliografia en castellà.