Josefina Vidal Badia i Manuel Grau Montserrat
Gestió Digital. 215 pàgs.
Llibre que a ulls de desconeguts pot ésser vist com un caprici mediàtic de divo en el seu ocàs o un afany per a reforçar la seva empremta en el gènere, aquesta modesta joia s’ha de contemplar des de la seva vessant més humil i en el sentit més compromès de la paraula Amistat. I és que l’embrió del que és una mena de puzzle a partir d’una documentació d’època i personal molt variada i característica, el trobem en el desig més sincer i correcte, per part dels autors, de recompensar 50 anys de prolífera tasca damunt els escenaris. Un acte de devoció vers la figura d’un dels insignes barítons que ha gaudit principalment la sarsuela catalana en les darreres dècades.
Una iniciativa, a més, sense lucre econòmic com prova que la majoria del cost editorial va ser fargat de la pròpia butxaca del cantant i l’autora. Únicament es van vendre alguns exemplars el dia del seu comiat, el 17 i 18 d’abril de 2004 al saT! (Sant Andreu Teatre!) de Barcelona, com a eina de difusió i preuat objecte pels seguidors més fidels. Quasi peça de col•leccionista, els seus formats i plantejaments s’allunyen de la que podria ésser una simple i pedant acumulació de dades biogràfiques i professionals. El reflex ofert és acurat, amb notable nitidesa estètica i correcte gust en el disseny i maquetació, complementat per una extraordinària qualitat en l’ingent nombre d’imatges, fotografies i retalls de premsa –no hi ha frase que es resisteixi per petita que sigui la lletra!-, fruit d’una elaboració intel•ligent, dedicada i amb el perfum del “savoir faire” que impregna la sana devoció per una figura com Sacristán. Com és lògic, hi falten les posteriors notícies sobre el seu comiat dels escenaris, alguna de les seves darreres col•laboracions especials, així com les diverses cartes a diaris recordant-ne la trajectòria.
Un preuat document que gràcies a l’enorme incursió de crítiques, anècdotes, retalls periodístics, cartells de representació, cartes i altres textos, fotografies i imatges, permet i permetrà conèixer part de la que si no és ja, serà, historiografia del gènere sarsuelístic i de la faràndula en el marc principalment barceloní i català de les darreres dècades.