Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

El violí i l’arquet, peça per peça

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

Conrad Cardús i Rosell
 

Dínsic. 136 pàgs.

Antecedent de L’orquestra i cada instrument i primer dels dos llibres publicats a Dínsic amb autoria de l’ex-violinista Conrad Cardús i Rosell, la present és l’edició revisada de l’any 2000 de El violí i l’arquet, peça per peça. Dada prescindible si no fos que existeixen anteriors llançaments amb variants, com és el cas de la primera feta l’any 1990 gràcies a la intervenció i distribució d’Ainaud de Lasarte i el finançament de Fundació “Caixa Barcelona”. O de la traducció al castellà de 1996 a Real Musical sota el títol Estructura y sonoridad de los instrumentos de arco, que és la mateixa obra però ampliada amb referències als altres instruments de corda fregada i batejada amb el subtítol de El arco y el violín, pieza por pieza.

Està dividit en tres blocs -Introducció, Coneixement bàsic de l’instrument, L’arquet- i algun apèndix com “Per escollir un bon violí” on s’apunten requeriments a l’hora per escollir-ne un. Cardús ens acosta al violí com a obra d’artesania en un llibre que, amb tota probabilitat a més d’útil i de lectura obligada per a tot instrumentista de corda, és l’únic de tal especificitat en llengua i autoria catalanes, satisfent de manera explícita el contingut suggerit pel títol. La prova n’és l’ample capítol sobre l’anatomia de l’instrument: característiques bàsiques sobre el pes, les mides, de com afecten les variants a la sonoritat; els tipus d’eines i fustes amb el seu procés d’extracció i manipulació en un enfocament molt didàctic sobre la tasca del luthier; la caixa harmònica i tots els seus components (la tapa i el fons, la barra harmònica, els riscles, la neteja i conservació, l’ànima); el mànec; el vernís; el pontet; el cordal i les cordes, ... En definitiva, una dissecció molt detallada dels elements, la forma i la situació, amb algun toc sobre l’evolució de les seves parts i pinzellades de caràcter historiogràfic.

No hi falta un apartat previ, parcialment reciclat en el posterior llibre sobre l’orquestra, amb nocions del so des d’una perspectiva física amb definició de termes com moviment vibratori, freqüència, amplitud, longitud de les ones sonores i el seu desencadenament fisiològic. Termes que enllacen amb els pròpiament musicals com altura, intensitat, timbre. Per la seva banda, l’edició i les imatges són un punt a favor en explicacions com les de les tessitures dels instruments de corda fregada i les mides de les parts d’un violí (pgs. 32, 33, 34). Llàstima que per parlar de la posició dels dits i el joc de canell amb l’arquet es requereixi indestriablement uns dibuixos absents que haguessin facilitat la percepció d’unes explicacions que han quedat concises però residualment teòriques pel lector comú. Punt aquest dels més àrids en una redacció que, en general, gaudeix de bona salut tot i la densitat d’informació.

D’altra banda, la semblança de l’autor es podria haver inserit en les solapes i haver enfocat d’una manera més convincent i exemplar. A més, convindria actualitzar que l’escala 0 de l’esquema de notes de la pàgina 22 no existeix, alhora que complementar les explicacions de les maneres de tocar en staccato, pizzicato i l’ús del vibrato. Amb tot és una obra molt interessant i referencial. Una elecció competent per alguna edició més luxosa i, si es vol, ampliable amb algun apèndix que faci algun paral•lelisme entre l’evolució de l’instrument, els tipus d’obres i el creixement del simfonisme, així com algun altre apartat que incorpori obres i audicions on el violí tingui un paper més que rellevant i virtuosístic.

Albert Ferrer i Flamarich