Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Brahms. Sonatas op. 120

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

Brahms
Sonatas op. 120
Jon Manasse, clarinet
Jon Nakamatsu, piano
Harmonia Mundi, 2008

Harmonia Mundi

La relació de Brahms amb el clarinet és una relació tardana. Una relació que arrenca el 1891 amb la trobada del compositor amb l’excel•lent clarinetista Richard Mühlfeld. Una relació que arribà a ser tan intensa que sembla que podien passar-se hores senceres junts a la residència del clarinetista a Meiningen, unes hores on Brahms proposava reptes mentre estudiava les possibilitats de l’instrument.

 Fruit d’aquesta intensa relació sorgeixen algunes de les millors obres cambrístiques de Brahms: el Trio op. 114 i el Quintet op. 115 de 1891 i les dues sonates per a clarinet i piano op. 120 que avui comentem, que constitueixen gairebé les darreres obres escrites pel compositor d’Hamburg i que van ser estrenades el 1895 pels dos protagonistes d’aquest relat.

Tot i ser escrites gairebé alhora són dues obres força diferents: la Sonata en Fa menor op. 120/1 és normalment la més ben valorada. S’estructura en quatre moviments i s’inicia amb un agitat Allegro appassionato farcit d’idees on clarinet i piano dialoguen cedint-se constantment el paper protagonista. L’Andante és una peça vinculada al quintet per a clarinet amb qui comparteix un cert caràcter meditatiu i concentrat on es destil•la el millor Brahms de maduresa mentre el Vivace que clou l’obra té un aire més festiu que ens remet a Schubert.

La Sonata en Mi bemoll major op. 120/2 té una estructura totalment diferent. Només té tres moviments; un Allegro amabile inicial, un més breu Appassionato central i un Andante con moto final vigorós que, de fet, és un tema amb variacions.

La interpretació corre a càrrec al piano d’un expert en Brahms que ja ha publicat un CD amb Harmonia Mundi de Sonates i altres peces per a piano, Jon Nakamatsu i de Jon Manasse al clarinet.

Ignasi Albors