Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Franz Schubert. Trios op. 99 & 100

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

Franz Schubert.

Trios op. 99 & 100
Trio Wanderer

Harmonia Mundi, 2008

Harmonia Mundi

Comencem pel final. Aquest doble CD que ens presenta Harmonia Mundi ens ofereix l’oportunitat d’apropar-nos a una obra poc gravada: l’adagio de la Sonata en Si bemoll major D 28 de 1812. Un fragment d’adolescència (Schubert tenia 15 anys) que ha restat incomplert des de llavors i que es un exemple de creació de la seva etapa de formació amb el maltractat cinematogràficament Salieri. Malauradament aquest deixar inacabades les seves obres esdevé una constant en la producció de l’autor. I això obeeix a diversos fets: la brevetat de la seva vida (1797-1828) o una voracitat musical que feia que anés saltant d’un projecte a un altre, deixant-ne forces a mitges. A més Schubert carrega amb un fet que l’acompanya tota la seva vida: què es pot fer després de Beethoven? Com anar més enllà? Per on i com continuar? Això fa que esbossi sovint i que es baralli amb formes i idees i camins que el mestre de Bonn havia obert.

La resta del disc, veritable raó de ser del mateix és la parella dels Trios amb piano op. 99 & 100 catalogats per Otto Deutsch com a 898 i 929. Ambdues són obres de maduresa, de 1827. Es tracta de peces típicament romàntiques on una suposada llum que recorre tots els moviments amaga nombrosos conflictes soterrats. Especialment en el segon notem de forma intensa la petjada de Beethoven. Schumann descriu l’allegro inicial com un ‘furiós meteor’.

Com a curiositat aquest trio formà part del repertori de l’únic concert que va poder Schubert organitzar amb obres pròpies el 26 de març de 1828 amb uns intèrprets de luxe liderats pel famós violinista i amic de Beethoven Schuppanzigh.

La lectura del Trio Wanderer (Vincent Coq al piano, Jean-Marc Phillips-Varjabédian al violí i Rapheël Pidoux, al violoncel) és excel•lent. Aquest Trio format el 1987 va guanyar immediatament un gran nombre de premis i ha participat en nombrosos festivals internacionals. Tot i haver assolit els seus majors èxits amb Haydn i Schubert han editat peces tan distants com obres de Saint-Saëns o Shostakovich.

Un retret als editors: el curt minutatge que podia haver-se completat amb qualsevol de les obres de petit format del propi Schubert.

Ignasi Albors