Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Ballarena en recital

Classificació temàtica: Recital vocal i lied

Cançons de Bellini, Donizetti, Verdi, Brahms, Fauré, Hahn, Guridi i Falla.
María Ballarena, soprano. Alejandro Zabala, piano. 
 

Columna Música. 1CM0067. 1 CD. 65 min.

Si en terrenys com els d'intèrprets i compositors catalans i espanyols el segell Columna Música ha editat projectes interessants i de gran valor documental, tot i que de consum reduït; en el camp de la presentació de figures vocals com a solistes no se'n pot lloar la perspicàcia ni l'encert. L'exemple més clar, al costat dels dos discs de la sobrevalorada Laura Alonso (1CM0162 i 1CM0179), és aquest compacte editat l'any 2001 que va significar la segona aportació discogràfica de la soprano Maria Ballarena. Aquí amb lieds i cançons del segle XIX.

L'inici amb Bellini, és acceptable dins les circumstàncies. Però a partir de les cançons de Donizetti i especialment amb Gretchen am Spinnrade de Schubert el descrèdit és absolut: quasi es podria dir que l' antítesis més paradigmàtica de l'art del bon cantar. Tècnicament calant, la coloratura és defectuosa i emet notes cridades. A més, no té línia en la projecció, ni l'instrument preparat i el timbre sona envellit, gens atractiu. Estilísticament acusa una gravíssima mancança de formació liederística i d'intuïció lírica. Sense suavitat ni captació de la poesia i la musicalitat, s'allunya de l'essència de les peces i les planteja com si fossin dramàtiques àries d'òpera engruixint la veu. Coronant aquesta exhibició de facultats, la dicció és literalment nefasta: es passeja per les vocals eliminant consonants i amb pronuncies d'alemany i francès que res tenen a veure amb l'idioma.

Els exemples més clars són el citat lied de Schubert, els de Fauré i la deformació de les 7 canciones populares de Falla que difícilment tenen un igual en discografia. Tot secundat per un piano que no ajuda gens: tempos accelerats, absent de matisos i que busca una orquestralitat impròpia del repertori. Per tant, no cal establir vincles amb altres cantants, alhora que es fa molt difícil copsar la "voz bellísima, ancha, una spinto que afronta con rigor” que és Ballarena segons les insubstancials notes de carpeta. En la qualitativa estètica editorial del segell català, els cantables únicament estan en l'idioma original. Sense dubte, un disc per no trobar.

Albert Ferrer i Flamarich