Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Mis zarzuelas favoritas: Manuel Sirera

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Mis zarzuelas favoritas: Manuel Sirera
Fragments de sarsueles de Mediavilla, Chapí, Luna, Vives, Serrano, Barbieri, Guridi, Moreno Torroba, Guerrero, Chueca, Sorozábal.
Manuel Sirera, tenor. Carmen Solís, soprano. Orquesta Sinfónica y Coro de RTVE. Dir.: Adrian Leaper.
 

RTVE Música. 1 CD. 54 min.

En la lírica, per commemorar la trajectòria d'un artista no és freqüent que s'enregistri un nou compacte. Habitualment s'ofereix un refregit de la seva discografia comercialitzada. No obstant, el segell RTVE Música ha volgut commemorar els 25 anys de trajectòria del tenor Manuel Sirera (Vigo, 1957) amb un disc de sarsuela on defuig les romances típiques de la seva corda i sense transportar-ne cap de baríton, com sí han fet altres tenors. També se li agraeix la varietat de títols i l'alternança de romances sol i amb el cor o els duos. Fragments menys populars que les modestes notes de carpeta no comenten atès que únicament són un breu text protocol•lari d'agraïment del tenor i les biografies artístiques de la resta d'intèrprets.

La veu de Sirera és clarament de lírico-lleuger –més lleuger que líric- i acusa els anys que celebra més del que s'espera. Tot i que el color no és lleig, tanmateix mat, mostra clars signes d'esgotament i la seva tècnica no empra prou bé el diafragma. La projecció es veu disminuïda per una faixa canora que l'estreny vocalment com demostra en "Salve costa de Bretanya” de La Tempestad de Chapí (en concret, de 4'47 a 5'02). En surt perjudicada la flexibilitat i, per això, les escasses agilitats no són satisfactòries. I és que la tècnica passa per emprar en excés el coll i sovint resulta calant o se li trenca la línia (als 2'14 de "Tu ojos me miraron” de La villana de Vives val com a petit exemple).

A excepció de la jota de El trust de los tenorios de Serrano i "Yo te vi pasar” de La Meiga de Guridi, resulta monòton i no perfila bé els personatges: el duo de La dolorosa (fins a 1'10) està faltat d'entonació i el duo "Caballero del alto plumero” de Luisa Fernanda, és francament desangelat. Hi contribueix Carmen Solís a qui, per exemple, la tessitura de la Duquessa li resulta massa greu. El seu registre agut és bo però engola a partir del mitjà, obre massa les notes i les enfosqueix amb excés. L'efecte, és clar, no l'afavoreix i sembla una veu envellida, sense la frescor pertinent. Molt millor és presenta l' Orquestra i, en concret, el Cor de RTVE sota la batuta d'Adrian Leaper, perfectament conjuntats i amb una notable fisonomia simfònica.

Albert Ferrer i Flamarich