Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Don Giovanni

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Don Giovanni
W.A. Mozart
Praga, 1787
RIAS Kammerchor
Freiburger Barockorchster
René Jacobs, director
Johannes Weisser (Don Giovanni), Lorenzo Regazzo (Leporello), Alexandrina Pendatchanska (Donna Elvira), Olga Pasichnyk (Donna Anna), Kenneth Tarver (Don Ottavio), Sunhae Im (Zerlina), Nikolay Borchev (Masetto), Alessandro Guerzoni (Il Commendatore)
 

Harmonia Mundi

Per a molts Don Giovanni és la millor òpera de Mozart. Fins i tot per a molts és la millor de les seves obres. N'estic segur que per a molts aquesta nova versió del clàssic Don Joan en serà una de les de referència. Amb ella René Jacobs tanca el cicle da Ponte iniciat amb Le Nozze di Figaro i amb el Così fan tutte al que suma una Clemenza di Tito i algunes de les darreres de les seves simfonies. I clou el cicle da Ponte de forma brillant. Després de ser des de ja fa força anys un dels més importants recuperadors d'òperes barroques amb criteris històrics (recordem la seva clàssica ja Ls Calisto de Caldara) Racobs esdevé ja també un consumat mozartià.

El millor d'aquesta versió és que tot i tractar-se d'una de les peces més importants i conegudes del repertori operístic i tot i ser fidel, com sempre, a la partitura, hi ha alguna cosa en la seva lectura que dóna la sensació que és el primer cop que l'escoltes. Són només matisos, però en els detalls sovint descobrim allò de major interès. Podem trobar-ho en l'accent i exquisidesa que hi posa en els recitatius, en la llibertat dels temps, en la rotunditat del so que aconsegueix treure al Cor de Cambra de la RIAS i a l'Orquestra Barroca de Freiburg.

Del repertori vocal, relativament poc conegut, destaca -al meu parer- la soprano Olga Pasichnyk com a Donna Anna i el protagonista Johannes Weisse, jove baríton que ajuda a Jacobs a bastir el seu Don Giovanni. Fuig dels tòpics i el presenta com un jove capverd; algú que el propi director descriu a l'entrevista que trobem en el llibret com a "Una mena de Cherubino cinc anys després de Les noces de Fígaro”, un jove arrogant i inconscient que fa el mal però sense la voluntat de fer-ho. La mateixa inconsciència, vaja.

En resum una interpretació compacta i segura. Madura. D'un gran director que adapta el saber fer d'una orquestra de qualitat potenciant les virtuts d'uns cantants en benefici del resultat global de l'obra.

Un gran encert d'una Harmonia Mundi que amb un cofret del disc excel•lentment presentat, amb un llibret de més de 300 pàgines, comença a preparar-se (i a preparar-nos) pels seus primers cinquanta anys.

Ignasi Albors

Una crítica de la representació a la Salle Pleyel de París l'octubre de 2006 (amb Jacobs, l'Orquestra Barroca de Freiburg, Pasichnyk, Weisse, etc.): Forum Opera

Altres crítiques d'aquest CD:
Mozartmania, Jaume Radigales
El Cultural, Arturo Reverter
HispaÓpera
Avui, Xavier Cester