Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Violin Concerto i Kreutzer Sonata

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Ludwig van Beethoven
Concert per a violí, op. 61 i Sonata per a violí i piano nº 9 op. 47
Isabelle Faust, violí
Alexander Melnikov, piano
The Prague Philharmonia
Jirí Belohlávek

Harmonia Mundi

Tot i que l'instrument preferit de Beethoven era clarament el piano, va tenir a bé deixar-nos algunes obres excepcionals en el seu repertori. En aquest CD d'Harmonia Mundi hi trobem probablement les seves dues obres més exigents pel solista de violí: l'únic dels concerts que va fer per a aquest instrument i que Joachim, el gran violinista del XIX, amic de Brahms, batejaria com ‘el concert dels concerts' i que esdevindria el model romàntic de concert de violí (Brahms, Mendelssohn, Schumann el segueixen) i la Sonata malaguanyadament titulada com a Kreutzer per a violí i piano.

L'aparellament d'ambdues obres, tot i que és d'una lògica rotunda, és rara de trobar a la discografia, ja que sovint el concert s'aparella amb les Romances per a violí i quan trobem la Sonata Kreutzer normalment ve acompanyada de la Primavera. No obstant això l'aparellament triat per Isabelle Faust a més de ser del tot coherent demostra la seva valentia ja que es tracta de les partitures més exigents que un violinista pot trobar-se de Beethoven.

Durant el concert la jove violinista alemanya (Esslingen, 1972) ressalta les característiques de l'obra: l'exaltació melòdica, la sensació d'improvisació del solista i la seva lluminositat poètica i manté adequadament el pols amb una més que digna orquestra que ajuda a ressaltar la rotunditat del discurs.

Durant la Sonata, Faust ens mostra la seva cara més virtuosa (certament la partitura ho exigeix), desplegant vigor, energia i amb una musicalitat brillant en un increïble primer moviment on el violí treballa sense treva travessat per passió desbordada. I Melnikov no es queda curt.

A la introducció feia referència al seu títol com a malaguanyat i és que, tot i associar-se a Kreutzer la Sonata aquest mai la va interpretar al trobar-la literalment: ‘una composició estranya, gairebé dement'. Bé, és evident que als ulls de la història ha quedat com un imbècil.

Ignasi Albors