Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Schumann. Symphonies nº 1 & 3. Herreweghe.

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Schumann: Simfonia núm. 1 en si bemoll major 38 "Primavera”. Simfonia núm. 3 en Mi bemoll major opus 97.
Orchestre des Champs-Élysées. Dir.: Philippe Herreweghe.
 

Harmonia Mundi. 1 CD. 65 min.

Un dels conjunts amb instruments d'època que més s'està aproximant al repertori romàntic és el dirigit per Philippe Herreweghe, l'Orchestre des Champs-Elysees. Coneguts els seus periples per Berlioz, Brahms, Bruckner i fins i tot Mahler, arriba el registre que completa la integral de les simfonies de Schumann, el primer volum de la qual conté l'Opus 61 i l'Opus 120 (CD HMA 1951848). S'afegeixen, doncs, la Primera i Tercera simfonies, "Primavera” i "Renana” respectivament, en unes sessions en estudi datades del desembre de 2006 a la Herkulessaal de Múnic.

A grans trets, l'ofert no es desvincula gaire del localitzable en la discografia tradicional. El compacte resulta més atractiu per la qualitat de la proposta tímbrica que per l'enfocament del discurs amb sonoritats més tallants i alguns accents marcats, o els colors més vius. Sense el nervi d'un Sawallisch, Bernstein, Barenboim o, fins i tot, de Muti, hi ha punts laxos com el Lebhaft inicial de la "Renana" en una lectura que va de menys a més (brillant i scherzant finale). A més l'historicisme sembla que obligui a agilitzar els moviments lents com demostra el Larghetto de la Primavera i els centrals de la Tercera, menys dilatats. En general, de controlat efectisme, es guarda de l'espectacularitat fàcil i la sobredimensió romàntica i és contundent en els clímaxs que ho mereixen. Els quarts moviments d'ambdues simfonies, tan diferents entre sí, poden ser un exemple tan vàlid com bona part dels acords finals, extingits "amb naturalitat”, evitant fixar-los i cloure'ls amb tensió o afegint el típic sforzando.

Albert Ferrer i Flamarich