Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Llegat Mravinsky. Volum 2

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Llegat Mravinsky a Doremi vol. 2
Txaikovski: Simfonia núm. 6 en si menor opus 74 "Patètica”.
Francesca da Rimini opus 32.
Xostakóvitx: Simfonia núm. 5 en re menor opus 47.
Berlioz: Vals de la Simfonia Fantàstica opus 14.
Weber: Invitació a la dansa.
Obertura Oberon.
USSR State Symphony Orchestra. Moscow Philharmonic Orchestra. Leningrad Philharmonic Orchestra. Dir: Yevgeni Mravinsky. 
 

Doremi. 2 CD. 131 min.

Algunes de les vies més recents d'explotació mercantil aposten per l'edició del llegat de grans batutes a través de registres inèdits o reeditats que aprofiten la caducitat dels drets de propietat intel•lectual. Schuricht, Ancerl, Cantelli o Munch són alguns dels diversos noms que segells com Tahra, Supraphon, Testament, Archipel o Andrómeda estan llançant al mercat, no sempre en unes condicions idònies. Aquí tenim un exemple ben clar amb el rus Yevgeni Mravinsky (1903-1988) en uns registres datats entre 1938 i 1951 que inclouen els únics de la Patètica, Francesca da Rimini i la Fantàstica sense l'orquestra de Leningrad. Una proposta que els col•leccionistes agrairien fervorosament si els omnipresents i inacceptables sorolls de fritura, en un conjunt pèssims, no desautoritzessin el producte. Tampoc les birrioses notes de carpeta –inexistents- expliquen l'arbitrària selecció d'alguns fragments, més enllà de la suposada complementarietat del minutatge –segon compacte-.

De la Patètica de Txaikovski la lectura és concentrada, adusta, eixuta. Molt personal, s'hi trasllueix la mà d'un mestre malgrat imperfeccions tècniques o un escreix d'energia per la crònica d'un comiat depressiu com en el quart moviment. El millor regust queda amb el moviment inicial, plenament tràgic i un formidable so de la corda. El tercer és un dels més urgents de la discografia. Les apuntades febleses orquestrals també s'acusen en Francesca da Rimini i confegeixen un espectre de foscor i rigidesa abans d'un final garratibant. Millor es presenten el vals de la Fantàstica de Berlioz i l'obertura Oberon de Weber, magnífica en la forma per la finor i l'agilitat. El director rus els insufla una gran energia, engrescadora i tumultuosa. Per contra la Invitació a la dansa peca d'ensopiment mentre que la Cinquena Simfonia de Xostakòvitx ronda entre el misteri i la precisió quirúrgica, ben estructurada i bipolar, malgrat relliscades per la manca de control en el quart moviment.

Albert Ferrer i Flamarich