Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Mompou: cançons

Classificació temàtica: Recital vocal i lied

Mompou: cançons (Aureana do Sil, Becquerianes, Cinc melodies, Dos melodías, Le nuage, El niño mudo, Mira quina resplendor, Primeros pasos, Ave María).
Isabel Monar, soprano. Mac McClure, piano.
 

Columna Música. 1 CD. 59 min.

Dins l' important catàleg de divulgació musical catalana del també autòcton segell Columna Música, lentament es van suplint mancances amb registres com el present. Si fa temps va aparèixer una antologia de l'obra vocal de Frederic Mompou (1893-1987) en la mateixa discogràfica, ara la novetat és un monogràfic de cançons per a veu i piano de ample ventall cronològic.

Es recullen dos cicles i algunes cançons d'entre el més conegut del compositor com l' evocadora Aureana do Sil o les Becquerianas i les Cinc Melodies. Però el seu principal atractiu és la incorporació de Dos melodías –sobre textos de Juan Ramón Jiménez- i les cançons: Le nuage; l'emotiva El niño mudo que és la única aproximació a textos lorquians; Mira quina resplendor, amb el seu curiós eco final; i la dolça Ave María en la versió original a partir de la qual es va transcriure per a cor. És a dir, cançons majoritàriament en altres idiomes que no siguin el català. Així doncs, amb la gustosa presentació del pràctic dijipack i les notes de carpeta firmades por Tomás Marco, aquest compacte ve a cobrir forats, transcorreguts quasi vint anys de la mort del músic.

L'enregistrament, amb dos intèrprets molt prestigiats en aquest repertori i molt lligats al segell discogràfic, trasllueix l'hermetisme de sentiments i aquella simplicitat en l'expressió tan genuïnes en el compositor. McClure des del piano ens remet, en general, a un concepte lícitament romàntic. La seva aportació eleva l'acompanyament a un protagonisme i rotunditat que no tracten per igual totes les peces. Becquerianas, potser el millor cicle musical amb text del poeta sevillà, ho permeten i fins i tot ho agraeixen. No així Aureana do Sil on la seva funció s'hauria de relegar a un pla més discret, quelcom distant, como si es tractés d'una aureola harmònica amplificadora de la veu. Veu servida per Isabel Monar que modifica la línia amb habilitat i sense tibantors adaptant la tensió i el color vocal a cada cançó amb una profunda comprensió dels texts per la qual cosa els resultats són satisfactoris. En conseqüència, resulta molt ajustada a la part declamada de Le nuage i idònia a Cinc melodies, essent el seu català plausible a la finíssima Mira quina resplendor i gratament senzilla a la tendre Ave María. El fermall el posa un track multimèdia que permet reproduir una entrevista, micròfon en mà del pianista, a la viuda del compositor, Carmen Bravo, entorn a l'obra de l'admirat mestre català.

Albert Ferrer i Flamarich