NOTÍCIA

Músic autodidacte, pintor i poeta, el que va ser genial concertista austríac ha tornat a Barcelona amb 81 anys per mostrar la seva faceta de pedagog. De la mà d'Ibercamera, la promotora que li va brindar nits triomfals, incloent-hi la d'un dels seus concerts de comiat el 2008, va culminar ahir una visita de tres dies amb una classe magistral, acompanyat pel Quartet Casals, al Conservatori del Liceu. En aquestes jornades, que es van iniciar dimarts amb la projecció d'un documental sobre la seva vida i van continuar dijous amb una conferència concert al Palau sobre el caràcter de la música, va tornar a deixar constància de la seva lucidesa i ironia.

A l'escenari, amb una mirada woodyalleniana de savi despistat, va atraure l'atenció d'un públic interessat tant a atendre la lliçó del mestre com a submergir-se en la se­va hipnòtica personalitat. En poc més d'una hora va analitzar les sonates de Beethoven i Schönberg. Ningú identificaria, al sentir la seva desconstrucció d'aquestes peces recolzades en la vibrant interpretació de part dels seus moviments, l'home que diu que no sap per què ha triomfat com a músic.

Davant dels que se cenyeixen a la pura estructura tècnica de les partitures, Brendel va més enllà i incideix en la força psicològica que s'oculta darrere de cada composició. I no només això, sinó que les relaciona amb elements com l'aire, l'aigua, la terra i el foc. O amb l'aspecte pictòric, al parlar de la sonata de Waldstein, o la dansa, al referir-se a la Pastoral, opus 28, totes dues de Beethoven.

Sense pretendre-ho, el pianista va deixar clara la singularitat d'un intèrpret que ha sabut unir la puresa de l'escriptura musical amb l'ànima que batega a cada obra. En el teclat es va mostrar en forma, tant que el públic es va quedar amb les ganes de sentir una sonata sencera. Però el llegendari Brendel no vol caure en la temptació. La seva renúncia va arribar per pura autoexigència. Per sort, encara podem seguir disfrutant d'ell com a mestre.