NOTÍCIA

-Els de la il·lusió de qui torna a una casa en la qual sempre m'agrada actuar, com a concertista i amb la Staatskapelle.

-La simfonia de Bruckner forma part d'un projecte que vam iniciar fa dos anys a Berlín. Al juny, amb motiu dels 200 anys de la Musikverein de Viena, tocarem totes les simfonies de l'autor. Per aquesta raó les anem interpretant a poc a poc durant la gira.

-Això no és un nou repte, sinó la formalització d'una aposta que ja estava assumint des del 2007. La gran diferència és que ara m'ocuparé de tasques diferents, com l'elecció de músics per a l'orquestra i altres temes inherents al càrrec.

-A La Scala aquestes limitacions són menys importants, però espero que no empitjori la situació. S'han de fer certs ajustos, evidentment, però fins ara no són especialment dramàtics.

-Malgrat que me n'he informat, sincerament no acabo d'entendre com és possible que hàgim arribat a l'actual situació mundial i no em considero la persona adequada per donar consells.

-L'orquestra seguirà existint passi el que passi amb el Govern andalús, però si redueix ajudes només afectarà les activitats musicals andaluses. El Diván es va convertir en un mite internacional amb l'ajuda d'Andalusia i del Govern espanyol i els estem molt agraïts per això. Gràcies a aquesta col·laboració vam poder afrontar concerts com el de Ramal·la. Espanya ens va donar passaports per a tots els músics i vam poder viatjar a Palestina. Confiem seguir així per la importància que té aquest projecte humanístic.

-Crec que convé delimitar el tema. Per una banda hi ha el conflicte entre Israel i alguns països àrabs, com Síria i el Líban, i per l'altra hi ha el problema israelianopalestí. En el cas dels primers, el problema arriba per temes de fronteres, per petroli, per gas i per tot això. Tot això són conflictes polítics. El segon tema no es pot resoldre ni militarment ni políticament, perquè no és un conflicte humà. Són dos pobles que estan profundament convençuts que tenen el dret a viure al mateix petit tros de terra.

-La dificultat que s'ha de superar és la de reconèixer el dret de l'altre. I això és molt complex. La prova del que dic és que si fos un problema polític ja s'hauria resolt, però han passat 64 anys des de la creació de l'estat d'Israel i si no s'ha trobat la solució és perquè no s'examina el conflicte pel que és i no s'està treballant en la direcció correcta. Els dos pobles estan condemnats a viure al mateix territori, l'un al costat de l'altre, però mai d'esquena. Tot el que no parteixi d'aquesta acceptació serà estèril.

-S'ha de valorar positivament el que va passar fa un any en països com Tunísia i Egipte, però aquesta revolució és més complexa del que sembla perquè cada país té una situació ben diferent. Cal veure ara com es resolen en la pràctica l'organització de l'estructura governamental i l'organització del dia a dia.

-Estic trepitjant els 70, com diuen vostès, però deixi'm disfrutar dels 69 [riu]. A aquestes altures de la meva vida miro més als projectes futurs que al passat, que només prenc com a referència per avançar. I pel que fa això del Nobel, no em correspon a mi prendre aquesta decisió.

-Tothom en pot disfrutar, fins i tot els que no en tenen un coneixement previ. La música no tolera ser utilitzada per a altres finalitats, com va fer Hitler, per exemple. És part de la nostra vida i t'ajuda, et dóna eines per oblidar tot allò que no t'agrada del món. També és un instrument d'unió. Quan els músics del Divan interpreten, per exemple, Beethoven, es concentren en un sol pensament.

-Sí, de tenir passaport palestí i israelià i del que això suposa de missatge d'estímul per a la convivència en pau.