ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Daniel Barenboim: «La música ajuda a oblidar el que no t'agrada del món»

22/1/2012 |

 

 

Músic i humanista i una de les figures clau de la interpretació, Daniel Barenboim (Buenos Aires, 1942) torna a la ciutat. Avui dirigirà al Palau de la Música una vetllada al capdavant de la Berliner Staatskepelle, en la qual interpretarà Concert per a piano i orquestra número 26, de Mozart, compatibilitzant la feina de director amb la de pianista, i la imponent Simfonia, número 3, de Bruckner.

 

Aquest esdeveniment ens permet acostar-nos al geni d'aquest argentí, que també té la nacionalitat espanyola i israeliana i la ciutadania palestina. Actualment és director musical de l'Òpera Estatal de Berlín i ha estat l'impulsor, juntament amb Edward Said, de l'Orquestra West-Eastern Divan, formació que reuneix músics àrabs, israelians i espanyols. Acaba de ser nomenat responsable musical de La Scala de Milà per als pròxims cinc anys.

-Mestre, ¿quins sentiments té davant aquesta nova cita al Palau de la Música?

-Els de la il·lusió de qui torna a una casa en la qual sempre m'agrada actuar, com a concertista i amb la Staatskapelle.

-¿Hi ha algun motiu especial per interpretar el repertori que oferirà?

-La simfonia de Bruckner forma part d'un projecte que vam iniciar fa dos anys a Berlín. Al juny, amb motiu dels 200 anys de la Musikverein de Viena, tocarem totes les simfonies de l'autor. Per aquesta raó les anem interpretant a poc a poc durant la gira.

-Assumir la direcció musical de La Scala és un nou repte per a vostè. ¿Com ho compaginarà amb les seves altres obligacions?

-Això no és un nou repte, sinó la formalització d'una aposta que ja estava assumint des del 2007. La gran diferència és que ara m'ocuparé de tasques diferents, com l'elecció de músics per a l'orquestra i altres temes inherents al càrrec.

-Arriba al càrrec en un moment de retallades de diners públics a la cultura. ¿Aquest fet condicionarà gaire la seva gestió?

-A La Scala aquestes limitacions són menys importants, però espero que no empitjori la situació. S'han de fer certs ajustos, evidentment, però fins ara no són especialment dramàtics.

-¿Creu que s'ha de buscar un nou model de gestió dels teatres, adaptat a la crisi, tal com es planteja ara al Liceu?

-Malgrat que me n'he informat, sincerament no acabo d'entendre com és possible que hàgim arribat a l'actual situació mundial i no em considero la persona adequada per donar consells.

-No obstant, la possible retallada d'ajudes a l'orquestra del Diván per part de la Junta d'Andalusia sí que la deu veure com una amenaça...

-L'orquestra seguirà existint passi el que passi amb el Govern andalús, però si redueix ajudes només afectarà les activitats musicals andaluses. El Diván es va convertir en un mite internacional amb l'ajuda d'Andalusia i del Govern espanyol i els estem molt agraïts per això. Gràcies a aquesta col·laboració vam poder afrontar concerts com el de Ramal·la. Espanya ens va donar passaports per a tots els músics i vam poder viatjar a Palestina. Confiem seguir així per la importància que té aquest projecte humanístic.

-El conflicte entre el món àrab i Israel, lluny de solucionar-se, s'agreuja cada vegada més...

-Crec que convé delimitar el tema. Per una banda hi ha el conflicte entre Israel i alguns països àrabs, com Síria i el Líban, i per l'altra hi ha el problema israelianopalestí. En el cas dels primers, el problema arriba per temes de fronteres, per petroli, per gas i per tot això. Tot això són conflictes polítics. El segon tema no es pot resoldre ni militarment ni políticament, perquè no és un conflicte humà. Són dos pobles que estan profundament convençuts que tenen el dret a viure al mateix petit tros de terra.

-I per a vostè, doncs, ¿quina és la solució?

-La dificultat que s'ha de superar és la de reconèixer el dret de l'altre. I això és molt complex. La prova del que dic és que si fos un problema polític ja s'hauria resolt, però han passat 64 anys des de la creació de l'estat d'Israel i si no s'ha trobat la solució és perquè no s'examina el conflicte pel que és i no s'està treballant en la direcció correcta. Els dos pobles estan condemnats a viure al mateix territori, l'un al costat de l'altre, però mai d'esquena. Tot el que no parteixi d'aquesta acceptació serà estèril.

-¿Se sent optimista davant l'evolució de la primavera àrab?

-S'ha de valorar positivament el que va passar fa un any en països com Tunísia i Egipte, però aquesta revolució és més complexa del que sembla perquè cada país té una situació ben diferent. Cal veure ara com es resolen en la pràctica l'organització de l'estructura governamental i l'organització del dia a dia.

-Ara té 69 anys. Potser quan en tingui 70 li arriba el premi Nobel de la pau...

-Estic trepitjant els 70, com diuen vostès, però deixi'm disfrutar dels 69 [riu]. A aquestes altures de la meva vida miro més als projectes futurs que al passat, que només prenc com a referència per avançar. I pel que fa això del Nobel, no em correspon a mi prendre aquesta decisió.

-La música, ¿ens iguala a tots?

-Tothom en pot disfrutar, fins i tot els que no en tenen un coneixement previ. La música no tolera ser utilitzada per a altres finalitats, com va fer Hitler, per exemple. És part de la nostra vida i t'ajuda, et dóna eines per oblidar tot allò que no t'agrada del món. També és un instrument d'unió. Quan els músics del Divan interpreten, per exemple, Beethoven, es concentren en un sol pensament.

-¿Se sent especialment orgullós d'alguna cosa?

-Sí, de tenir passaport palestí i israelià i del que això suposa de missatge d'estímul per a la convivència en pau.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet