NOTÍCIA

A Barcelona hem vist l'excel·lent soprano alemanya Angela Denoke interpretant òperes d'Alban Berg (Wozzek), de Leos Janáceck (Jenufa) i cançons de cabaret de Kurt Weil i de l'era de la República de Weimar, sempre al Liceu. Aquesta nit, per primera vegada, la seva veu brillarà a l'Auditori, en el seu debut amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb qui interpretarà el poètic, punyent i apassionat final de l'òpera Salomé, de Richard Strauss.

Denoke es transformarà en la destructiva filla del rei Herodes després d'aconseguir allò que demanava: el cap de Joan Baptista, l'home que es va resistir als seus petons. També ens cantarà uns romàntics lieder, cançons basades en poesies, que el compositor alemany va orquestrar al final de la seva vida: Waldseligkeit, Ruhe meine seele i Caecilie. Aquestes dues últimes van ser creades el 1894 per Strauss com a regal de casament per a la seva dona, la soprano Paulina Ahna.

«He cantat els seus lieder tota la meva vida, des que vaig començar a estudiar cant», recordava ahir Denoke a Barcelona mentre esmorzava amb el seu marit, el tenor David Kuebler, al camerino. La cantant, de pell pàl·lida i ulls blaus, irradiava llum pròpia tot i reconèixer que, sempre que viatja, la primera nit acostuma a tenir problemes per dormir. «Estic acostumada a la casa que tenim al camp, a prop d'Hamburg. Allà no hi ha soroll, així que ens costa acostumar-nos a la ciutat».

Se sent feliç de ser a Barcelona i més per tornar a treballar amb el director Hartmut Haenchen, sota la batuta del qual va interpretar Salomé al Covent Garden de Londres amb gran èxit fa dos anys. «Ens coneixem des de temps. Canto aquest programa perquè ell m'ho va demanar. Mai abans havia unit en un mateix concert els lieder de Strauss i l'escena final de Salomé. La veritat és que és molt difícil», confessa. Denoke va debutar en el complex rol de Salomé el 2006.

Al principi de la seva carrera li resultava difícil interpretar passatges operístics en concert. «Quan començava la meva carrera em sentia més lliure cantant òpera en escena, amb el vestuari i tot el que acompanya el personatge. En concert em sentia constreta, limitada, com si m'haguessin posat una camisa de força. Però a mesura que han anat passant els anys em sento molt lliure i disfruto cantant en versió concert». Ha desenvolupat la seva pròpia tècnica: «Tot ha de venir del teu interior, has de ser capaç de treure de les teves entranyes els sentiments d'aquell personatge o aquella història que expliques», relata l'artista, de 50 anys.

La cantant, que l'any passat va in-terpretar El cas Makropoulos a Salz-

burg, no vol revelar quin serà el principal repte que s'ha marcat per a aquesta temporada. Assegura que està preocupada per la situació actual i la facilitat amb què els governs de tot el món retallen en cultura en èpoques d'inestabilitat econòmica. «És curiós perquè als Estats Units, amb la crisi, la gent va molt més als teatres», apunta el seu marit, que està intentant curar-se d'un refredat. «Els polítics haurien d'entendre que és en temps de crisi quan la gent necessita més la cultura», afegeix ella. La seva carrera no se n'ha vist afectada, de moment, assegura Denoke, que s'afanya a tocar fusta. «El que sí que he notat és que a Itàlia paguen cada vegada més tard. Els diners no circulen com abans».